El setge als «llauners» esdevé un factor clau per pacificar les nits de la festa de Gràcia
La pressió contra la venda ambulant fa tancar l'aixeta de l'alcohol als que escuren la celebració quan els bars han tancat
Si algú dubta que la lluita contra els venedors de begudes ha esdevingut una prioritat estratègica, aquí hi ha les dades: el juny i juliol de l'any passat, la Guàrdia Urbana va formalitzar 8.226 denúncies per comerç ambulant no autoritzat, i va comissar 43.087 llaunes. El juny i el juliol d'enguany, la xifra de denúncies és de 14.693 (un 78% més) i la de decomisos, de 109.986, que suposen un increment del 155% i més de la meitat del total de confiscacions al llarg de 2008.
I la pressió sobre els venedors de begudes, que es manté, sembla que ha fet efecte. La nit de dissabte a diumenge, resultava bastant més difícil trobar a Gràcia un venedor de cerveses d'estranquis del que ho havia estat qualsevol nit de les darreres edicions de la festa gracienca. N'hi havia, però, i la policia no va parar d'identificar-ne. Les conseqüències de la pressió, i del degoteig de denúncies i de comisos al llarg de la mateixa nit es van fer paleses a partir de dos quarts de quatre de la matinada, l'hora fixada per la fi de festa el cap de setmana, quan s'acaba la música, les barres dels carrers deixen de servir i els bars abaixen la persiana. En edicions anteriors, els grups, més o menys nombrosos, que passada l'hora límit romanen a les places, asseguts als bancs o a terra, no tenien cap problema per trobar alcohol per amanir i refrescar l'epíleg festiu. Enguany, per molts, l'epíleg és sec, i això no és ni de bon tros un factor menyspreable, tal com confirmen fonts municipals: sense alcohol disponible, hi ha menys incentius per perllongar artificialment la celebració.
La constatació sobre el terreny impedeix fins ara rebatre aquesta tesi. La nit de dissabte a diumenge, que sòl ser cada any la més multitudinària, va acabar sense incidents greus, com els de 2005, ni lleus, com els que durant cinc nits seguides van enterbolir la festa l'any passat. I això tot i que l'afluència va ser bastant superior que la de mateixa nit de les festes de 2008, una afirmació fonamentada en la percepció dels organitzadors, de nombrosos visitants que hi han repetit, i en dades: llavors, entre les 9 de la nit i les quatre de la matinada es van validar 19.169 bitllets en les estacions de metro més properes a la zona festiva: Diagonal, Fontana, Lesseps, Passeig de Gràcia i Diagonal). Fa dos nits, en el mateix interval, la xifra de validacions va ser de 26.500. L'Ajuntament calcula que ahir a primera hora de la tarda la festa va superar el mig milió de visitants des del pregó de divendres.
Malgrat la major afluència, el buidatge es va acabar a la mateixa hora que l'any passat, i aquest cop, sense incidents. La Guàrdia Urbana va desallotjar els últims de les places de la Virreina i el Diamant per fer-hi entrar els equips de neteja pels volts de tres quarts de cinc. A les cinc tocades es va buidar la plaça de la Vila de Gràcia i mitja hora després, la del Sol. Pel final es van deixar la plaça del Raspall, on es fa la festa alternativa, i l'adjacent del Poble Romaní, on s'acumulava un centenar de persones quan a les sis van entrar-hi els urbans i els mossos d'esquadra amb nou furgonetes policials. No hi va haver cap incident.
El regidor del districte, Guillem Espriu, va celebrar ahir l'arrencada sense incidents d'una edició en què s'ha potenciat la programació de dia i familiar per tractar de frenar a la massificació nocturna de la festa. «És un èxit compartit entre tots, i ara hem de seguir treballant per arrodonir aquest bon inici», va dir en un comunicat.
Avui hi ha precisament un acte estrella de la programació diürna: el lliurament de premis del concurs de guarnits: la veritable ànima de la festa.
Els flautistes de «Verdieval»
rosa maria bravoMalgrat la xafogor intensa que ahir impregnava la tarda barcelonina, centenars de persones van col·laborar a convertir el carrer Verdi en una festa medieval. Ho van fer al ritme que marcava el grup La torna amb música, malabars i diàbolos i, sobretot, amb molt d'humor. Com si es tractés del flautista d'Hamelin, el grup va marcar el pas, en dues sessions de matí i tarda, als que es van endinsar en un món ombrívol amb reproduccions de blasons, cavallers, aparells de tortura, esquelets d'executats, elms i un exèrcit de ratolins. La torna va fer ballar, va fer riure, va fer participar en els acudits, les bromes i els jocs. Un nen amb samarreta dels Diables del Prat va fer suar el líder del grup en llençar un diàbolo al cel estival. Pares amb nens a collibè van ser objecte d'acudits –«senyors! els presento al comte de dos caps. I no sé com, però el de dalt és sempre més maco»– i els més petits, protagonistes de les bromes –«si algú troba un nen perdut, que el porti que el subhastarem».
L'entrada al carrer Verdi –més ben dit, a «Verdieval»– no diferia gaire al que devia ser l'entrada a qualsevol ciutat medieval. Una gentada s'acumulava al pont d'entrada, que va esdevenir un veritable coll d'ampolla tant per l'estretor del pas com per l'admiració que suscitava el sistema que s'havia fet servir per reproduir els blocs de pedra. Diaris reciclats i transformats en cubs contundents –si és veritat que la premsa en paper està destinada a morir, s'haurà perdut un gran material per a les festes de Gràcia– col·locats uns a sobre els altres fins a construir un mur sòlid. A l'interior, escuts amb els noms de Gràcia, Cabrera, Rocabertí, Roger de Flor, Montblanc. Penjant sobre els vianants elements decoratius, com llums i escuts. Un cep esdevenia una atracció fotogràfica per als que ficaven el cap en el forat i simulaven ser objecte d'un càstig inhumà. Una gàbia, suspesa a dos metres d'alçada, mostrava l'esquelet d'una dona de melena rossa que deixava intuir una cruel agonia i una mort desesperada. A l'extrem del carrer, una catapulta i una comtessa entre cavallers. Un exèrcit de ratolins escalava per una paret. La imaginació en l'ús de materials es feia palesa. «Semblen croquetes de suro», deia una dona assenyalant els dits de l'esquelet.
Causava especial atracció l'exèrcit de ratolins, que van esdevenir un exemple de com dues accepcions es troben en un únic objecte: estaven fets amb ratolins d'ordinador, decorats amb ulls i amb anelles d'obrir llaunes com orelles. I, enmig del carrer, parades de productes amb cert aire medieval: pastissos casolans i coques de recapte –especialment admirades per una turista japonesa–, instruments elaborats a mà, joies artesanes, campanes de ceràmica. I el que més èxit va tenir: unes roses de fusta perfumades i pintades amb diferents colors.
