Viure del pa amb tomata

El pa amb tomata és un vertader símbol de Catalunya, però, per a la família Fajula-Danés d'Olot, ha estat i és encara –i per molts anys– el seu mitjà de subsistència. «La gent de fora ho troba estrany i ens pregunta si és possible sobreviure fent pa amb tomata. La resposta és que en fem des de fa trenta anys», sentencia el pare, Josep Fajula.

A l'hostal del Sol, torrat o sense torrar, el pa amb tomata és plat únic. La varietat l'aporten la diversitat d'embotits que es poden degustar i les postres. La matèria primera és autènticament de la comarca de la Garrotxa, destaca Jordi Fajula, un dels fills del matrimoni format per Josep Fajula i Victòria Danés, que van començar a regentar el negoci el 6 de setembre del 1979 i pel qual ha passat també el seu altre fill, David.

El pare recorda que els propietaris de l'hostal d'on ells eren veïns els van oferir la possibilitat de regentar-lo quan es van jubilar. «Vam dir que sí, vaig deixar la feina en una fàbrica tèxtil i vam apostar pel pa amb tomata per provar si funcionava. En cas contrari, haguéssim provat alguna altra cosa, però no va fer falta», diu Josep Fajula. Segons ell, la clientela els ha estat fidel fins al punt que d'entre els actuals clients hi ha fills i fins i tot néts de gent que s'havia conegut a l'hostal.

Els Fajula-Danés expliquen que la majoria dels records lligats a aquests trenta anys són molt positius. La mare, la Victòria, destaca les festes de carnaval que, des dels primers anys i abans que s'organitzés el d'Olot, omplien de gent disfressada el local. «I això que no fem ball», diu Josep Fajula, tot recordant que tot plegat consisteix en un sopar, bon ambient i un munt de fotografies de disfresses.