L'agost, el més perillós per a les dones

A Catalunya, en cada un dels tres mesos d'estiu es registren 200 casos més de maltractaments del que és habitual

Mai no s'ha d'abaixar la guàrdia, i menys a l'estiu. Aquest és el missatge del Ministeri d'Igualtat a les dones que han estat o poden ser víctimes de violència sexista, a més de les que tenen alguna ordre de protecció cap al seu agressor. I és que, segons el delegat del govern de l'Estat per a la violència de gènere, Miguel Lorente, l'agost és el pitjor mes per aquesta xacra perquè, com passa al Nadal o durant Setmana Santa, les parelles conviuen més i canvia la seva rutina, fet que suposa que la mitjana de morts se situï en aquest mes en un 7,3%, mentre que a la resta de l'any és del 5,4%. El Departament d'Interior, que encapçala el conseller Joan Saura, confirma aquesta tendència negativa en assegurar que durant els mesos de juny, juliol i agost es concentren el 28% de les agressions a dones de tot l'any a Catalunya. En concret, en cada un d'aquests mesos es registren unes 200 agressions més que durant la resta de l'any.

En el primer trimestre del 2009, es van presentar 4.388 denuncies per atacs de violència sexista als jutjats especialitzats en violència sobre la dona de Catalunya i les víctimes van sol·licitar 1.761 ordres de protecció, de les quals se'n van denegar 586. En aquest sentit, el Ministeri d'Igualtat detalla que les estadístiques del primer semestre de l'any revelen que les dones denuncien més si han estat víctimes d'un maltractament, però que amb el temps «baixen la percepció del risc» i renuncien als mecanismes de protecció que tenien. Així, de les 26 dones mortes el primer semestre del 2009, un 11% havien renunciat a l'ordre de protecció.

Per millorar la seguretat d'aquestes dones amenaçades, el govern de l'Estat va posar en marxa a corre-cuita el 24 de juliol el sistema de polseres electròniques, que permetrà localitzar per GPS els maltractadors més perillosos que trenquin les ordres d'allunyament de les seves víctimes, imposades per un jutge. Aquest sistema, però, és voluntari, ja que el suposat maltractador ha d'acceptar posar-se la polsera, perquè implica una restricció de la seva llibertat. A Catalunya, els jutges de violència sexista i els Mossos d'Esquadra en van conèixer el protocol dos dies abans de la seva aplicació. Actualment, la policia catalana ja gestiona el telèfon mòbil d'emergència, que des del 2005 s'entrega a certes víctimes de l'Estat espanyol, i que ara té 2.102 usuàries catalanes.

Tractament específic

La falta d'un tractament específic per als maltractadors que estan empresonats, adequat a la gravetat i tipologia de la seva agressió, augmenta les possibilitats que reincideixin una vegada complerta la condemna, segons afirma el psicòleg i criminòleg Ismael Loinaz a l'agència Efe.

Loinaz treballa des de fa més d'un any amb una cinquantena de reclusos de la presó Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, per classificar aquests agressors en subtipus diferenciables segons la personalitat, la violència emprada o el nivell de contenció d'ira, i poder dissenyar tractaments específics. L'investigador assegura que, mentre que s'ha treballat àmpliament en el tractament dels agressors sexuals, no passa el mateix amb els agressors de parella, malgrat tot els canvis legislatius, que han comportat un augment del nombre d'homes que ingressen a la presó per aquesta causa. «S'ha produït un boom d'empresonaments, però no s'ha avançat en recursos», afirma Loinaz. Els reclusos que han participat voluntàriament en el seu estudi tenen 39 anys de mitjana i compleixen penes lleus, però també hi ha homicides. Del total, un 38% presenten trastorns de la personalitat, un 18% tenen antecedents psiquiàtrics i un 54%, problemes relacionats amb el consum d'alcohol o de drogues. Aquest any, l'investigador té previst continuar la seva tasca –finançada pel Departament de Justícia– amb uns cent reclusos en què analitzarà altres variables, com ara les psicopaties, per estudiar-ne les necessitats. «Ara, un maltractador rep el mateix tractament per una agressió molt greu que per haver desobeït una ordre d'allunyament per una amenaça, encara que sigui amb el consentiment de la parella», diu Loinaz, que afegeix que aquesta situació respon a la falta de recursos i l'escassetat d'especialistes per atendre'ls, i ho exemplifica amb el cas de Brians II: «Hi tenen en un mòdul 130 homes per a dos psicòlegs.»

Consells d'autoprotecció

Aquest mes, el Departament d'Interior ha començat a distribuir en hospitals, ambulatoris, comissaries i centres municipals d'atenció a la dona uns 50.000 exemplars de l'opuscle Mesures d'autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en les distintes fases: des de com detectar-la fins a saber com cal actuar quan ja s'ha produït l'agressió o quan ja s'han dictat mesures judicials de protecció. El llibret s'ha editat en català i castellà i s'assegura que més endavant també es farà en francès, anglès i àrab per arribar a més dones.

«Si sents que la teva parella et controla, t'aïlla, t'intimida i/o t'agredeix, estàs patint violència masclista de la teva parella i per tant estàs en situació de risc», resa l'opuscle. Altres recomanacions abans d'una possible agressió: «Si tens fills, creeu un senyal que serveixi per avisar-vos que cal sortir de casa, i fes que els teus fills memoritzin el 112 com a telèfon de referència en cas d'emergència.» I en cas que s'hagin dictat mesures de protecció, s'hi detalla: «Porta sempre a sobre una còpia de l'ordre de protecció; trencar l'ordre és un delicte, fins i tot si s'acosta amb el teu consentiment.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.