Un petit gran món
Un dels jocs de cartes més jugats a Catalunya és el de la botifarra, basat en l'estratègia, el pensament i la memòria
-
La botifarra és un joc que es juga amb la baralla espanyola i que practica tothom, grans i joves. MANEL LLADÓ. -
En les festes majors són molt populars els concursos de botifarra. El de dalt és a Sant Joan les Fonts. MANEL LLADÓ. -
En cada partida un jugador diferent escull el trumfo, el pal guanyador. M.LL. -
En la variant més popular de la botifarra, quatre persones que es reparteixen les 48 cartes de la baralla. M.LL. -
-
-
-
-
-
Tot i que les normes són diferents al llarg del territori, es distingeixen dues grans variants: la variant de jugar la petita i la variant de jugar a enganyar
Ja sigui en festes majors, bars o casals, són poques les persones que no han sentit a parlar de la botifarra, un joc de cartes molt popular a Catalunya basat en l'estratègia i el pensament en el qual guanya l'equip que obté més punts –normalment qui passa dels cent–. Per jugar-hi el primer que cal és una baralla de cartes espanyoles i quatre persones –que jugaran amb parelles– disposades a passar una bona estona. Les normes són complexes, i diferents segons el lloc on es juga, i es requereix molta observació, memòria i experiència per ser-ne un bon jugador. En tot cas, cal saber que no es pot fer cap comentari ni senyals al company sobre les cartes que es té, ja que les trampes en aquest joc són penades. Mentre es juga no se sol dir paraula, però quan s'acaba la partida, tothom sol dir-hi la seva. A causa de la creixent popularització del joc, hi ha llibres, programes informàtics i planes a internet dedicats a la botifarra, fins i tot la coneguda orquestra La Salseta del Poble Sec ha editat un himne als jugadors «botifarraires».
La mecànica
A l'hora de jugar, les parelles se situen de forma alterna, de manera que cada jugador quedi davant del seu company. Es reparteixen les 48 cartes de 4 en 4 i una persona cantarà o escollirà quin pal (bastos, oros, copes o espases) serà el guanyador de la partida. També es pot escollir cantar botifarra –no hi ha pal guanyador, tots valen igual i es doblen els punts de la partida– o delegar, fer que esculli el company. La mecànica del joc és una mica complexa, però en trets generals es pot dir que consisteix a superar sempre la carta del contrari, tirant el mateix pal i si no se'n té, el pal guanyador (trumfo). Per tant, cal escollir el pal guanyador segons el nombre de cartes que es tingui del mateix pal i el seu valor (la manilla, el 9, val 5 punts; l'as, l'1, val 4 punts; el rei, el 12, val 3 punts; el cavall, l'11, val 2 punts, i la sota, el 10, val 1 punt. Cada mà guanyadora val 1 punt). Un cop s'ha escollit el trumfo, la parella contrària pot contrar –els punts de la partida valdran per dos–. Al seu torn, l'altra parella pot recontrar –valdran per quatre–, i finalment, la primera parella pot dir Sant Vicenç –els punts totals de la partida valdran per vuit.
Les variants
Les normes per jugar a la botifarra són diferents al llarg del territori. Es pot dir, però, que existeixen dues grans variants: la variant de jugar la petita i la variant de jugar a enganyar. La primera modalitat és la més utilitzada a les comarques gironines i a la Catalunya central i rep aquest nom perquè quan no es pot superar una basa el reglament és molt restrictiu i obliga a jugar la carta més petita. L'altra variant és la més jugada a les comarques lleidatanes i, com el seu nom indica, no s'està obligat a tirar la carta petita d'un pal, el jugador pot enganyar la parella contrària i fer-li creure que ja no té més cartes d'un determinat pal. Però el fet que la botifarra sigui un joc tan popular ha comportat que hi hagi moltes altres variants menors, i cada àrea geogràfica hagi adoptat normes més locals. Per exemple, hi ha zones que juguen amb quatre jugadors individuals, cadascú juga sol, no van per parelles; hi ha modalitats en què juguen tres jugadors també individuals; dos jugadors... També hi ha llocs on el 3 de cada pal és la segona carta amb més valor, darrere del 9, i hi ha altres variants en què cal arribar als 73, 100, 200 o 201 punts. Com es pot veure, les normes són complexes; per això és interessant parlar-ne amb els companys i deixar-les ben clares abans de començar la partida.
GLOSSARI ESSENCIAL
L'origen
La botifarra és l'evolució d'un altre joc català de cartes anomenat manilla, al qual va substituir en popularitat. Segons explica Lluís Canal en el llibre El petit gran món de la botifarra, el canvi d'una modalitat a l'altra es va produir just acabada la guerra d'Espanya, és a dir, després de l'any 1939. Abans es jugava exclusivament a la manilla.