La directiva europea que regularà els espectacles amb foc a partir de l'any vinent ha creat preocupació en les colles de diables del país, que veuen com en perilla el futur. Les associacions que abasten aquests col·lectius han presentat un plec d'al·legacions consensuades amb el Departament de Cultura de la Generalitat, demanant que la directiva de la UE sigui més flexible i consideri que fan una «manifestació festiva» i no pas un «espectacle». A les comarques de Girona hi ha setze grups dedicats als balls de diables i els correfocs bona part de les quals han estat fundades als últims quinze anys. En total, hi ha implicades un miler de persones –majoritàriament joves– que fan aquesta activitat per afició i es mouen amb uns pressupostos molt limitats.
Quinze colles gironines estan inscrites a la Federació Catalana de Diables i Dimonis, i una setzena, la d'Hostalric (Fokalrik), ho està tramitant. És una xifra molt petita, si tenim en compte que a tot Catalunya hi ha 260 grups. Totes les agrupacions gironines són relativament joves i no n'hi ha cap de fundada abans del 1985, malgrat que hi abunden les que van néixer a la dècada del 1990 i l'actual. Les més veteranes són Pim, pam, pum, foc, d'Olot, i els Dracs de la Bisbal, totes dues, fundades al 1985. La més moderna –els Diables de Puig d'Afrou de la Cellera de Ter– té, encara no, un any de vida.
Aquestes entitats compten entre 25 i 40 membres, però algunes, com els Dracs de la Bisbal o Gàrgoles de Foc de Banyoles, tenen seccions infantils, i superen les 200 i les 100 persones, respectivament. Les colles les formen bàsicament gent jove, de 18 a 30 anys. A les més antigues, aquesta generació conviu amb la dels fundadors, homes i dones de 40 i 50 anys.
Els requisits
La normativa europea, que hauria d'entrar en vigor a principi de l'any vinent, ha caigut com una galletada d'aigua freda sobre aquesta gent. Entre les exigències, hi figuren un transport especial per al material (ara solen fer-ho en cotxes privats), mantenir 15 metros de distància amb el públic, una formació específica per ser membre de les colles, que els permisos de les actuacions les doni l'Estat i que cada persona del públic signi un document de conformitat. Ras i curt –conclouen les colles– s'ha fet un text tan genèric que es posa al mateix sac un correfoc i un gran espectacle, com seria un castell de focs, on es crema en deu minuts el que les colles gasten en un any.
«Fet des d'un despatx»
«Costa d'imaginar que algú que sàpiga de què va això hagi redactat una cosa així», coincideixen a dir algunes de les colles consultades. «Fa una mica de por, no sabem què passarà, tal com es planteja, no podrem fer ni un simple correfoc», reflexiona Jaume Pasqual, dels Diables de l'Onyar. «Ho ha redactat algú des d'un despatx de vés a saber on», es queixa en Raimond Bitlloch, dels de la Cellera. D'altres, com el cap de colla dels Dracs de la Bisbal, Ferran Prados. són més cauts en la valoració i es mostren expectants: «Hem de veure com evoluciona el cas, parlar-ne ara seria simple especulació».
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.