Una recepta al quarto fosc

Les tres formacions polítiques que composen el govern catalanista i d'esquerres (PSC, ERC i ICV) van proposar-se en el primer pacte de govern del 2003 encetar seriosament el debat sobre la regularització o abolició de la prostitució partint d'una divisió d'opinions en el si del mateix govern i extensible a tota la societat catalana. Tant és així que el compromís va quedar recollit en l'anomenat Pacte del Tinell i l'aleshores consellera d'Interior, la socialista Montserrat Tura, es va prendre el compromís al peu de la lletra i va encarregar un estudi a experts i als serveis jurídics del departament. L'estudi finalment va culminar en un esborrany de l'Avantprojecte de Llei de Limitació de les Activitats Relacionades amb la Prestació de Serveis Sexuals remunerats que apostava obertament per la regularització del sector de la prostitució basada en quatre pilars: el reconeixement del caràcter lícit de l'activitat i la regularització laboral de les persones que s'hi dediquen; la limitació de la pràctica de serveis sexuals remunerats en locals autoritzats; l'enduriment de l'acció policial contra les màfies que controlen la prostitució forçosa; i finalment la prestació d'assistència social i sanitària a les treballadores sexuals perquè puguin deixar l'ofici amb garanties d'integració o exercir-lo amb garanties de seguretat i salut.

L'esborrany Tura diagnosticava fa tres anys els problemes de seguretat i civisme que comporta la prostitució als carrers i carreteres, tal com s'ha tornat a evidenciar aquestes últimes setmanes després de la divulgació d'unes imatges sòrdides de turistes practicant sexe amb prostitutes al mig del carrer, sota les porxades del mercat de la Boqueria de Barcelona. Però tres anys després ni el mateix govern no s'ha atrevit a receptar el tractament que proposava l'exconsellera d'Interior i ni tan sols d'aprofitar la feina feta pel seu equip per reimpulsar i liderar el debat sobre la prostitució. L'executiu de Montilla no té intencions d'aprovar cap llei relativa a la prostitució com a mínim en aquesta legislatura perquè els tres socis de govern no es posen d'acord sobre el model que s'hauria d'aplicar: el model que preveu la regularització de la prostitució i que defensen ICV i ERC, o el model abolicionista que continua tenint molt de pes a les files del PSC, tret de la consellera Montserrat Tura i algun dirigent més que paradoxalment són els qui van impulsar la redacció de l'avantprojecte ara aturat.

Han hagut d'aparèixer fotografies de sexe explícit al mig dels carrers de Barcelona perquè l'afer torni a les portades d'actualitat i en un lloc destacat en l'agenda d'aquest curs polític. I el debat s'ha revifat perquè els veïns que pateixen la prostitució al carrer i els alcaldes que pateixen la de la carretera als seus municipis han tornat a posar el crit al cel, tips d'haver de suportar una situació cada cop més insostenible.

Si s'aposta per regular el sector, l'avantprojecte que el govern fa tres anys que té congelat respon molts dels interrogants que es formulen alcaldes i veïns, i proporciona una sortida legal al sector que bona part del col·lectiu de prostitutes avala. L'esborrany concreta els límits de la prestació de serveis sexuals remunerats per reconèixer el caràcter lícit de l'activitat sobre el qual s'articularia un sistema de protecció social de les treballadores sexuals, amb drets i obligacions com qualsevol treballador autònom.

La proposta de regulació de l'esborrany Tura està al límit de les competències de l'Estat i fins i tot les envaeix, segons alguns juristes. No obstant això, els redactors del document ja es van curar amb salut amb aquest paràgraf del preàmbul: «La Generalitat opta en aquesta llei per exercir plenament les seves competències en matèria de seguretat pública i trànsit viari, lleure i espectacles, publicitat, sanitat, assistència social i treball». En aquest sentit, l'avantprojecte, a més d'implicar tots els departaments de la Generalitat que es relacionin amb la prostitució, també atorga als ajuntaments i als alcaldes el dret de concedir llicències als locals, a denegar-les o suspendre-les si hi ha fonament i, fins i tot, a sancionar les infraccions. En tot cas, però, la proposta preveu explícitament que la recaptació procedent de les multes s'hauria de destinar a programes sociosanitaris dirigits al col·lectiu de treballadores sexuals.

Han hagut d'aparèixer fotografies de sexe explícit perquè el tema torni a les primeres planes de l'actualitat