Tirar endavant tot i les dificultats

En Gerardo té 3 anys i té la síndrome de Down. En Lester i en Cristian en tenen 4 i també la tenen. Són només alguns dels nens que viuen a Estelí, a Nicaragua, i que no tenen cabuda en el sistema educatiu convencional. Una de les poques alternatives de què disposen és la Fundación Cristal, una escola que el 2006 va crear la gironina Cristina Mas. Va deixar-ho tot després d'un viatge a Nicaragua i amb el poc que tenia va muntar el centre. Passats tres anys, l'escola acull més d'un centenar de nens i nenes de 2 a 13 anys. No són només alumnes amb deficiències, sinó mainada amb baixos recursos, fills de mares solteres i adolescents, que són víctimes d'abusos sexuals –un 80% dels casos–, maltractaments, abandonament, desnutrició i discapacitats –un 30% dels nens i nenes–. A tots ells no els admetrien a altres escoles i per tant quedarien fora del sistema escolar. La realitat del país és crua i els nanos en són les primeres víctimes. La gran majoria viuen en barraques on no hi ha ni terra ni lavabo en condicions ni tampoc comoditats. L'alimentació es fa a base de blat de moro, arròs i frijoles, amb la qual cosa sovint es produeixen problemes de desnutrició. La pobresa és general i el nivell cultural és molt baix.

Amb aquest panorama al davant, Mas va crear la Fundación Cristal, una ONG amb finalitats pedagògiques i acció directa que, a banda de posar en marxa l'escola, també tira endavant un projecte de formació d'educadors. Sovint són persones sense titulació acadèmica però amb anys d'experiència com a educadores o mestres titulades però que no tenen recursos per pagar una especialització.

La jornada comença a les 8 del matí i acaba a les 4 de la tarda. Durant el dia, reben tres àpats i a alguns se'ls dóna un suplement per combatre la falta de pes. Hi ha mainada que quan tornen de les vacances ho fan pesant fins a 5 quilos menys. La metodologia de la fundació, a banda d'incidir en els aprenentatges i els coneixements, també insisteix en hàbits d'autonomia personal –a partir de 2 anys ja es vesteixen sols–, de valors i en el respecte als altres i a si mateixos, un treball que els és especialment útil en el cas de la prevenció dels abusos sexuals. Les aules es divideixen basant-se en el nivell maduratiu del nen, de manera que en una mateixa classe hi poden haver infants d'edats diverses.

A la fundació hi ha un equip de mestres i cuineres locals, tot i que durant l'any reben ajuda de cooperants. La Maria Paúl i l'Eva Lladó són dues mestres gironines que hi han passat l'estiu i que comenten que una de les coses que més les ha sorprès és que tot i la realitat d'aquests nens i la pobresa que hi ha en el país, són mainada amb moltes ganes de tirar endavant i amb forts valors. «Tot i el que pateixen, el somriure d'aquests nanos compensa tots els esforços que es puguin fer», expliquen les cooperants.