Setge als coloms
Barcelona impulsa un pla pilot amb l'objectiu de reduir en uns 200.000 el nombre d'aquestes aus a la via pública
El pla pilot de control de coloms impulsat als districtes d'Horta-Guinardó i Sant Andreu amb l'objectiu de reduir l'actual superpoblació neix d'un estudi fet per la unitat de recerca del Museu de Ciències Naturals, a petició de Salut Pública, un organisme que depèn de l'Ajuntament de Barcelona. L'estudi va concloure que l'antiguitat dels edificis, amb més forats per facilitar la nidificació i la presència de persones més grans de 65 anys són els factors claus que expliquen la proliferació d'aquestes aus. D'acord amb les dues premisses esmentades, els districtes barcelonins amb una major concentració de coloms són Ciutat Vella, l'Eixample i Nou Barris.
La campanya de sensibilització inclou la distribució de tríptics, xerrades de sensibilització i la presència d'informadors ambientals a peu de carrer. «Els expliquen que com més menjar més supervivència hi ha, i que si es redueix l'aliment s'atura el desenvolupament de l'espècie», comenta el responsable del programa de vigilància i control d'animals salvatges urbans del servei d'higiene pública i zoonosi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Tomàs Montalvo.
El pla pilot de control va començar a principis d'any i, segons Montalvo, a hores d'ara ja es constaten els primers resultats. «S'està notant una reducció del nombre de coloms, però no farem el primer balanç fins a principis de l'any vinent», aclareix.
65 alimentadors
De moment, s'han fet unes 2.000 enquestes entre els dos districtes amb l'objectiu de poder conèixer els llocs en què es deixa menjar als coloms i també els llocs d'ubicació de les persones que alimenten els animals. Així, fins ara s'han pogut identificar en aquests dos districtes 65 alimentadors. «El 20% són persones reincidents que generalment tenen situacions socials complicades. Per moltes d'aquestes persones, alimentar els coloms és la seva única motivació, i aquí caldria una actuació amb serveis socials», destaca Montalvo.
Un cop es presentin les conclusions d'aquesta primera experiència, Salut Pública vol fer arribar la campanya a la resta de districtes. Montalvo, que assegura que Barcelona «és potser la ciutat amb la densitat de coloms més elevada d'Europa, opina que una bona xifra per garantir la correcta convivència seria arribar als 60.000 coloms, la qual cosa implica un esforç important, ja que partim aproximadament d'uns 256.000 animals, segons un cens elaborat per Salut Pública el 2007.
«El clima és molt benigne, i com que els recursos són il·limitats, es reprodueixen durant tot l'any», subratlla. L'any 1991 hi havia a la ciutat 181.000 coloms.
30.000 captures
La campanya de sensibilització es complementa amb una ampliació del programa de captures. Fins al punt que si abans d'iniciar aquesta política d'assetjament es capturava una mitjana de 15.000 coloms cada any, des de l'any passat aquest nombre s'ha doblat fins als 30.000. Montalvo insisteix, però, que «si no es redueixen els recursos d'aliment, les captures no tenen cap mena d'utilitat».
Un element que també és important a l'hora de fixar els itineraris de captura són les denúncies ciutadanes. El 2008 van ser-ne 372, només vuit menys que l'any 2007, però Montalvo assegura que la campanya també està servint, en efecte, per fer reduir el nombre d'incidències.
LES XIFRES
Efectes sobre la salut «poc preocupants»
V.PHi ha molta gent que té angúnia d'acostar-se als coloms perquè creuen que són portadors de moltes malalties perilloses per a la salut. L'Agència de Salut Pública de Barcelona va fer un estudi sanitari l'any 2007 per determinar quina és la incidència real d'algunes malalties en aquesta espècie. Segons aquest estudi, la incidència de la Salmonella en els coloms de Barcelona és del 3,47%, i la de dos altres bacteris com ara el Campylobacter o la Chlamydia són d'un 27,4% i un 1,4%, respectivament.
En aquesta anàlisi, es va estudiar també la prevalença del virus de la grip aviar i del West Nile virus, que pot arribar a provocar meningitis. En tot dos casos, els resultats van donar negatius.
D'acord amb les conclusions de l'estudi sanitari, el responsable del programa de vigilància i control d'animals salvatges urbans del servei d'higiene pública i zoonosi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Tomás Montalvo, reconeix que els efectes que els coloms poden tenir sobre la salut «no són preocupants». A més s'ha de tenir en compte que el contagi per bacteris de què són portadors en més o menys grau els coloms, segons s'ha comprovat, com ara de la Salmonella o el Campylobacter, només és possible si s'ingereixen restes d'excrements. En el cas de la Chlamydia la transmissió és per via aèria, però la incidència és tan baixa que les probabilitats de contagi són practicaments inexistents, assegura Montalvo.
Els indicadors bacterians sí són importants per a la gestió de l'Agència de Salut Pública, ja que, a banda del cens o les denúncies ciutadanes, és un dels factors que es té en compte a l'hora d'organitzar les captures de coloms.