Deu anys trencant estigmes
La Fundació Privada Drissa, que tracta de millorar la qualitat de vida dels gironins que tenen trastorns mentals severs a través principalment de la feina, commemora avui el seu 10è aniversari amb serveis consolidats i projectes de futur
Amb una plantilla de 93 treballadors, 65 dels quals són persones amb malalties mentals, i amb un pressupost anual d'1.700.000 euros, la Fundació Drissa celebra avui els primers deu anys d'existència. Els orígens de Drissa es troben en la voluntat de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) de donar resposta a la falta de possibilitats laborals per a les persones amb malalties mentals. Drissa es va constituir el 23 de març de 1999 amb tres patrons: Max Marcó, aleshores president de l'IAS; Joan Bosch, president del grup El Punt i primer president de l'entitat, i Martí Masferrer, conseller delegat de l'IAS, que va fer-se càrrec de la secretaria de la nova entitat.
Una de les apostes que va fer Drissa des dels seus inicis va ser intentar posar fi a l'estigmatització dels malalts mentals. I és que un 69% dels treballadors de Drissa tenen esquizofrènia paranoide; un 14%, trastorns bipolars; un 11%, trastorns de personalitat, i el 6% restant, altres tipus de problemàtiques, com ara trastorns obsessius i retard mental. Aquests treballadors desenvolupen tasques de neteja, jardineria, pintura, serveis auxiliars i horticultura ecològica. Amb tot, des de la seva creació, i a través dels diferents programes, Drissa ha atès 385 persones amb trastorns mentals.
Ara el repte de Drissa és incrementar la plantilla un 16% en un termini de tres anys i desplegar el projecte arreu del territori gironí ja que, segons va indicar la gerent de la fundació, hi ha algunes comarques que estan desproveïdes d'aquests serveis, com ara l'Alt Empordà. Un 41% del pressupost de l'organització prové de la facturació de serveis; un 57%, de subvencions públiques i privades i un 2%, d'altres ingressos.
Per commemorar el 10è aniversari, Drissa celebra avui, a partir de les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Girona, un debat sobre la rehabilitació laboral de persones amb trastorns mentals severs, amb la participació d'experts en la matèria.
«Un esquizofrènic és més perillós per a ell mateix que per als altres»
Els responsables de Drissa saben que la inserció laboral d'aquests malalts no és un camí fàcil i, segons va explicar ahir el president de l'entitat, Max Marcó, aquesta dificultat no està motivada per la perillositat que molta gent els atribueix, sinó per la seva manera de ser, ja que tenen un rendiment desigual. En aquest sentit, Marcó va explicar que mentre que el discapacitat intel·lectual té un rendiment lineal, el d'un malalt mental té molts alts i baixos. I sobre l'estigmatització que encara avui arrossega aquest col·lectiu va afirmar: «Una persona amb esquizofrènia és més perillosa per a ella mateixa que no pas per als altres.»
El perfil del treballador de Drissa és un home d'entre 35 i 40 anys, alguns dels quals havien viscut durant anys al psiquiàtric de Salt. En aquest sentit, Marcó va indicar que una altra de les finalitats de l'entitat és oferir a aquests malalts un servei d'habitatge a través de la posada en marxa, el 2006, d'una llar amb suport amb sis places, totes elles ocupades. «Abans el psiquiàtric era un magatzem de malalts mentals i ara el que s'intenta és que les estades en aquest centre siguin cada cop més curtes», exposa Marcó.
Els responsables de Drissa reconeixen, però, que «queda molta feina per fer» ja que actualment a la demarcació hi ha 600 malalts mentals amb capacitat per treballar.