La població immigrada s'ha multiplicat per deu a Salt i s'ha triplicat a Girona des del 2000
Els estrangers representen el 40% dels saltencs, amb 11.235 forans, i a la capital, el 20% dels gironins
L'any 2000, el municipi de Salt tenia empadronats només 1.350 estrangers; en canvi, l'any 2008 el nombre superava les 11.270 persones nouvingudes instal·lades a la vila. Aquestes dades suposen que en vuit anys la població immigrada es va multiplicar per deu. Una altra de les dades que l'informe reflecteix sobre la població de Salt és que en aquest període la població autòctona ha anat a la baixa. En concret, 3.179 saltencs van marxar del poble en aquest inici de nou segle. La marxa d'uns i l'arribada dels altres ha provocat que el pes específic de la població de fora vagi augmentant i en aquests moments ja voregi el 40% respecte del total de població.
Concentrats per països
Una de les dades curioses de l'informe presentat ahir és la distribució de la població estrangera pel municipi de Salt depenent del seu lloc de procedència. Així, per exemple, la població africana es concentra bàsicament a la plaça de la Llibertat, mentre de la població del Magrib es divideix més i viu més a tocar de la plaça de la Vila, al Pla de Salt i la zona de la plaça Pau Casals. Per la seva banda, la població de l'Amèrica Llatina té els índexs més alts de concentració a les zones de la rambla de la Massana, el carrer Doctor Castany i la zona del carrer Unió.
Pel que fa a la ciutat de Girona, l'arribada d'immigrants a la capital no ha estat tan acusada des de l'any 2000; tot i això, en aquests vuit anys s'hi ha triplicat la presència d'estrangers. Si el 2000 la població forana era d'unes 6.000 persones, l'any 2008 la xifra ja s'acostava a les 19.000. El percentatge de la població estrangera a la capital gironina representa el 20% del total.
Sta. Eugènia i St. Narcís
A Girona, els barris amb més població immigrada són els de Santa Eugènia i Sant Narcís. En la presentació de l'informe es va destacar que la població africana viu bàsicament a Santa Eugènia i Can Gibert del Pla, però també té un alt grau de població forana provinent de l'Àfrica subsahariana el barri del Pont Major. Per la seva banda, la població del Magrib es concentra bàsicament a Santa Eugènia, però també hi ha una població important al sector del Pont Major, les Casernes, Montilivi i un sector de l'Eixample. La població de l'Amèrica Llatina també té Santa Eugènia com un dels barris amb més concentració de gent procedent d'aquesta zona del món, per bé que aquest col·lectiu també té presència al districte del Pont Major. Els responsables de l'informe assenyalen que els preus de l'habitatge i la major facilitat d'accés en aquests barris hi provoca l'establiment dels col·lectius estrangers.
Quatre perfils diferents d'estrangers
Les entitats Càritas, Creu Roja, Accem i Mifas han comprovat que el principal grup de persones que acudeixen als seus serveis són les desocupades; i el perfil és el d'un home magribí procedent del sector de la construcció, casat, d'una edat entre els 40 i els 64 anys, amb més de tres anys de residència, amb carnet de conduir i que percep una renda mínima o prestació d'atur. El segon perfil és el del treballador irregular, majoritàriament dona sud-americana, separada o divorciada, d'una edat entre els 16 i els 24 anys, amb experiència en el sector serveis, administració i servei domèstic. El tercer perfil identificat és el del nouvingut acabat d'arribar que no sap català, sense recursos i que vol assessorament. El darrer perfil és el d'una persona amb feina i fills que vol millorar laboralment.
Un 39% viuen amb menys de 250 euros al mes
Més d'un terç de les persones que van passar per la xarxa d'atenció de l'Observatori Permanent d'Immigració al llarg de l'any 2008 van admetre que han de sobreviure amb menys de 250 euros al mes. En concret, un 38,8% reconeixen que no perceben més d'aquesta quantitat, una xifra que explica les greus dificultats per cobrir sovint les necessitats bàsiques. Un 20% de les persones ateses van afirmar que cobren entre 750 i 999 euros, sobretot les persones estrangeres que tenen un salari amb contracte (7,82%) o les que tenen accés a ajudes econòmiques diverses (5,02%). Cal dir que les dades no són representatives del col·lectiu immigrat, ja que es basen en les 351 persones ateses que solen acudir a aquestes entitats per resoldre algunes de les problemàtiques que tenen. Tot i això, entre les persones ateses, un 17,85% han de viure amb uns ingressos que van dels 250 als 500 euros i gairebé la mateixa proporció ho fan amb ingressos entre els 500 i els 750 euros cada mes. Per sobre dels mil euros, només s'hi situa un 5,8% de la població immigrada atesa per la xarxa de l'observatori. Bàsicament es tracta de persones que disposen d'un salari gràcies a un contracte de treball.
Un 34% dels enquestats viuen en pisos rellogats
Les complicacions per trobar una feina que garanteixi uns ingressos notables estan provocant que augmentin els casos de persones estrangeres que es veuen obligades a rellogar habitacions o pisos per poder tenir un mínim habitatge. Els usuaris d'Accem, Creu Roja, Mifas i Càritas palesen quina és la realitat, quan amb les enquestes realitzades a 351 persones han pogut comprovar com en un 34% dels casos viuen rellogats en pisos de coneguts, amics o familiars. Com és lògic, les persones estrangeres que no disposen de cap ingrés són les que es veuen més obligades a utilitzar aquest sistema per tenir un habitatge. El lloguer és la segona fórmula més utilitzada i és l'escollida per un 27,6% dels casos, segons dades de l'Observatori Permanent d'Immigració a Girona i Salt. La cessió d'habitatge per part d'entitats o altres associacions és el recurs per a un 23% més de població estrangera. Una altra dada interessant és veure com un 14,8% tenen l'habitatge en propietat, en especial aquells immigrants que tenen alguna ajuda per part de les administracions o cobren atur o els ciutadans que tenen un salari i disposen d'un contracte de treball que els garanteix un ingrés fix cada mes.
Sis de cada deu aprenen el català
L'observatori ha detectat una clara sensibilització de la població estrangera en l'aprenentatge del català. Així, un 64% de les persones que utilitzen els serveis de les quatre entitats participants estan aprenent el català, mentre que els que estan estudiant el castellà són només un 23%. Per aquest motiu, els autors de l'informe consideren que les persones nouvingudes «són conscients de la gran importància de saber el català per garantir la seva integració en la nova societat». A banda d'això, un 13% més asseguren que segueixen cursos per adquirir noves habilitats socials que els permetin desenvolupar-se en un context que en alguns casos és molt diferent a la realitat que podien trobar en els seus països d'origen.
Busquen feina en la indústria
La majoria de persones immigrades que estan sense feina dirigeixen els seus esforços a trobar feina en el sector de la indústria; un de cada dos ciutadans que ara no treballen així ho manifesta. A molta distància, un 13% busquen feina en el sector de la construcció, un sector molt complicat a conseqüència de la greu crisi que l'afecta. L'hostaleria, amb un 11%, o el sector agrari, amb un 10%, són els altres sectors en què els immigrats tenen dipositades les esperances per trobar una feina que els aporti un contracte i els garanteixi uns mínims ingressos cada mes. Un 9% més busquen una feina en el servei domèstic, mentre que només un 4% busquen en el sector dels serveis. Les dades posen de relleu les dificultats per trobar feina.
Un 78% arriben sols al país
Una de les dades que s'han detectat entre els usuaris del servei és que tres de cada quatre van viatjar sols des del país d'origen. Per contra, un 22% van viatjar acompanyats. En els cas dels homes, el més normal és viatjar amb amics o coneguts, mentre que la majoria de dones van arribar a l'Estat amb la parella, filles o altres integrants de les famílies. Només un 13% ho van fer amb amistats.
Al padró, nou de cada deu
Els avantatges que té està empadronat en un municipi són coneguts pels immigrants, per això un 90% estan empadronats. Aquest fet dóna la possibilitat de tenir la targeta sanitària, per això, els especialistes veuen com cal encara millorar la informació, perquè hi ha un 3% que malgrat està empadronat no té la targeta sanitària. També consideren vital arribar al 10% que no està empadronat.
Un terç, amb estudis bàsics
Un 30% dels usuaris que s'han atès als punts de l'observatori d'immigració tenen només estudis bàsics, un fet que es converteix en un problema quan es busca feina. A més, un 14% són analfabets i no han estat mai escolaritzats, en especial els provinents d'Àfrica, on el sistema escolar és més feble. Un 20% tenen el batxillerat, un 22% han fet secundària i un 10% han anat a la universitat.
Un 36% no té els papers en regla
De les persones que han necessitat l'atenció de la xarxa d'entitats de l'observatori, un 36% no disposen de permís de residència a l'Estat i per tant estan en situació administrativa irregular. Un 64% dels atesos sí que disposen d'autorització. Un 14% tenen el permís de residència permanent i, per tant, fa més de cinc anys que són al país, i un 40% gaudeixen d'un permís temporal. Un 6% han demanat asil.