El món digital entra a les aules
Internet, els ordinadors portàtils i els llibres i les pissarres digitals comencen a fer-se un lloc a les escoles gironines
A mitjà termini els alumnes de cinquè de primària a quart d'ESO disposaran d'un ordinador portàtil, faran servir un llibre de text electrònic i no pas de paper i totes les aules estaran equipades amb connexions a internet i pissarres digitals (PDI). Aquest és l'objectiu marcat per les administracions espanyola i catalana a l'hora de posar en marxa els plans 2.0 i 1x1, respectivament. La implantació de les noves tecnologies (TIC) al sistema educatiu es farà de mica en mica. De moment, només sis centres de secundària de les comarques gironines s'han apuntat al pla pilot de la Generalitat per aplicar l'1x1: els IES Vicens Vives i Sobrequés, de Girona, el Salvador Espriu i el Vallvera de Salt, l'Escola Pia d'Olot i el SES Joan Triadú de Ribes de Freser, i hi ha disset centres més que apliquen el pla parcialment, segons informa el Departament d'Educació.
De manera gradual
Dins dels sis instituts pioners, la revolució es fa de manera gradual. Per exemple, al Vicens Vives de moment només en tres dels cinc grups de primer d'ESO fan servir el llibre electrònic en la majoria de les assignatures. En els altres dos grups de primer s'aplica un sistema mixt en unes quantes matèries. En els tres grups del pla pilot, cadascun dels alumnes disposa d'ordinador portàtil, amb el qual segueixen les classes i interactuen (en comptes de sortir a la pissarra, treballen al portàtil, i després es pot ensenyar la feina feta a través del projector). El llibre digital és el fons didàctic de referència (equivalent al llibre de text en paper), però no pas l'únic, ja que amb el portàtil i internet accedeixen a materials diversos, com ara gravacions del Youtube, pàgines web o el noodle del centre, on els professors van carregant continguts. Els llibres de text en format de paper han desaparegut d'aquestes aules, però no pas les llibretes i els bolígrafs, ni els llibres de lectura.
Marcar uns límits
El coordinador del pla al Vicens Vives, el professor de llengua i ciències socials Miquel Escarrà, diu que el balanç «no és pas negatiu». És dels que estan convençuts que és indispensable la utilització de les noves tecnologies, però al mateix temps alerta que no es pot exigir a cap alumne que s'estigui tot el dia davant d'un ordinador. «L'utilitzem al voltant del 60% del temps lectiu i potser es podria arribar al 80%, però no més, hem de pensar en la salut», afirma. Ara per ara, per als docents no és obligatori passar a les TIC, sinó que els que les utilitzen són voluntaris. Al Vicens Vives n'hi ha dotze, entre ells, la professora de matemàtiques Paquita Bonany. Segons el seu parer, es pot treballar molt millor el tracte personalitzat a l'alumne, i és més funcional a l'hora d'establir grups, entre altres avantatges. A les classes de Bonany no hi ha hagut trencament amb el sistema clàssic, i per a moltes correccions es recorre encara –i es continuarà fent– a la pissarra de guix. «És aviat per fer-ne una valoració, però en general va bé», conclou.
No es parteix de zero
Pel seu compte, algunes escoles ja fa anys que treballen amb noves tecnologies
RAMON ESTÉBAN
En algunes escoles i instituts de les comarques gironines el pla d'autonomia de centre (PAC), elaborat fa uns anys, ja preveia la introducció de les TIC. Un d'aquests centres és el CEIP Bruguera, de Girona. S'hi van posar fa cinc cursos. Van començar equipant una aula d'informàtica, i ara tenen pissarres digitals, projectors i connexió a internet en totes les aules, els alumnes de sisè disposen d'un portàtil i tota la comunitat del centre disposa d'una xarxa d'internet interna (un noodle).
El director del Bruguera, Jordi Campeny, diu que la transformació tecnològica ha comportat un canvi metodològic, plasmat sobretot en un paper més actiu de l'alumne i l'increment del rol de guia per part del mestre. «Va molt bé, s'aconsegueix que l'alumne estigui més motivat, perquè estem en el seu món», resumeix Campeny. Els continguts són els mateixos que s'aprendrien a partir d'un llibre de paper i altres recursos clàssics, però amb l'avantatge de l'agilitat en les actualitzacions i les immenses possibilitats audiovisuals que ofereixen els fons digitals. Mentrestant, el paper no ha pas desaparegut del Bruguera, ja que es continuen fent servir les llibretes i els llibres clàssics, encara que han perdut el protagonisme d'abans.
El llibre digital
En teoria, hi ha diverses editorials que ofereixen els continguts en format digital. A la pràctica, gairebé tots els centres de secundària que s'han apuntat al programa 1x1 de la Generalitat treballen amb Digital-tex, del grup editorial Océano. El llibre digital és una mena de plataforma en què es troben tant les explicacions dels continguts acadèmics com els exercicis corresponents (tot, plantejat de manera interactiva, amb moltes animacions), i també disposa d'una aula virtual, on es poden activar blocs i fòrums i a la qual es poden fer tantes aportacions com es vulgui.
Windows o Linux?
R. EEls portàtils del programa 1x1 de la Generalitat valen 300 euros. Una meitat del cost la paga el govern, i l'altra, les famílies. Unes línies d'ajuda estaran a disposició de les que no puguin afrontar la despesa. Tots els ordinadors són d'un sol model, un Toshiba amb pantalla de deu polzades. Gasta poc (està equipat amb tecnologia LED) i té una autonomia que permet que estigui tot un matí funcionant. Es lliura equipat amb dos sistemes operatius: el Windows i el Linkat (una adaptació del programari lliure Linux del Departament d'Educació). El primer té data de caducitat i cal pagar per renovar-lo. Triar un sistema o un altre és decisió del centre. A l'IES Vicens Vives han triat el programari lliure, tant per una raó econòmica (s'estalvia en actualitzacions) com per una qüestió ètica: «El Linux comporta un concepte de col·laboració, molt adient amb l'educació, i no suposa cap problema quant a continguts i operativitat, ja que hi podem fer exactament el mateix que amb el Windows», raona Miquel Escarrà.
La formació dels docents, el punt feble
R. E«És prematur avaluar la qualitat dels programaris que s'utilitzen. El que sí que és clar és que tot plegat té un aire d'improvisació i no hi ha hagut temps de formar els docents», diu el responsable d'USTEC a Girona, Xavi Díez. Aquest és el principal aspecte del desplegament que es critica des del col·lectiu de mestres. En molts casos, la formació específica ha consistit en unes sessions de poques hores abans de començar el curs. Per adaptar-se als nous temps, als IES solen fer setmanalment una reunió per plantejar dubtes i mirar de solucionar-los.
D'altra banda, pel sindicat de l'ensenyament majoritari a les comarques gironines, les TIC poden fer que es tendeixi al sistema d'avaluació anglosaxó, molt criticat perquè es basa en l'estadística pura i dura, extreta de les puntuacions dels exercicis. «És cert que en molts aspectes es facilitarà la feina del mestre. Per contra, l'avaluació pot quedar com una cosa molt més freda, pot ser que passem dels comentaris ‘progressa adequadament' a xifres que afinaran fins a les centèsimes», alerta Díez.