Ahir, l'infern va visitar la terra, però ho va fer despullat. Després de recórrer el municipi cridant «foc, foc!», els diables participants en aquest correfoc reivindicatiu van encendre quilos de pirotècnica al mig de la Rambla sense que els frenés el fet que, sota les maces i els petards, hi haguessin homes i dones sense roba. Les bèsties van obrir foc acompanyades dels timbalers que ja havien fet ressonar tota la població durant la concentració reivindicativa. Al seu voltant, una gran expectació mediàtica i, sobretot, de gent vinguda d'arreu per veure una festa de foc inèdita fins ara.

Els valents havien iniciat una hora abans una manifestació amb maces i timbals a mode de pancartes i xiulets en què, amb el suport de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular, reivindicaven la pervivència de la cultura del foc «peti qui peti».

La protesta, però, va acabar convertida en tota una festa en què molts diables van aprofitar per lluir amb bon humor un cos que generalment amaguen sota els seus gruixuts vestits. La majoria van optar per mostrar les reivindicacions escrites sobre la pell, mentre que d'altres, com ara els de la colla llorencenca, van fer riure el públic amb els seus tangues especialment dissenyats per a diables. Amb una mica d'imaginació i maquillatge, un petit grup va aconseguir atreure els curiosos amb una treballada caracterització demoníaca, amb nu integral inclòs.