HUBERT SCHOBER
SALTADOR BASE
«No hi ha res al món comparable a volar»
En una altra vida, vostè va ser, com a mínim, ocell...
–«Sí, sí, segurament en una altra vida ho vaig ser [riu]. Des de ben petit, sempre m'han fascinat els helicòpters i el fet de poder volar.»
–Quan va néixer la seva afició pel salt BASE?
–«Fa uns nou anys, quan vivia als Estats Units. Allà vaig conèixer gent que s'hi dedicava i a poc a poc m'hi vaig anar introduint. Hi vaig caure de quatre potes! Em va atrapar immediatament.»
–En què es diferencia del paracaigudisme?
–«En el paracaigudisme se salta des d'avions i des d'una altura de 4.000 metres. En el salt BASE es fa des d'objectes fixos (edificis, antenes, ponts...) i des d'uns 100 metres. La gran diferència, però, és l'equip. Els saltadors BASE només portem equip de reserva.»
–Recorda el seu primer salt?
–«I tant! Va ser en un pont de Califòrnia. Des d'aleshores, he fet un miler de salts.»
–Què sent quan salta?
–«Llibertat. Caure cap al terra i volar és... No hi ha res al món comparable. Pots volar fins a 30 segons –que això és molt en caiguda lliure–, amb un equip especial. És absolutament màgic.»
–S'han de tenir unes qualitats específiques per saltar?
–«És recomanable saber fer escalada i estar en bona forma, ja que se salta des de muntanyes i penya-segats, però no és imprescindible. També es pot fer salt des d'un edifici i puges des d'un ascensor!»
–I la preparació?
–«Per començar amb salt BASE, has de tenir experiència en el paracaigudisme. És recomanable fer uns dos-cents salts des de l'avió abans.»
–Es pot considerar un esport de risc?
–«No ben bé. És una activitat perillosa si ho fas sense criteri. El perill es pot eliminar respectant les normatives, el temps i coneixent els límits.»
–I són...?
–Sobretot, el temps. Si hi ha vent, no es pot saltar.»
–Té molts seguidors a Catalunya?
–Està creixent l'afició. A tot l'Estat n'hi ha una trentena, la meitat a Catalunya. N'hi ha més, primer, perquè hi ha un centre de paracaigudisme molt conegut a Empuriabrava. Segon, per l'orografia, que hi acompanya. També hi ha la seu de l'Associació de Salt BASE.»
–A Santa Coloma, vostè deu ser l'únic...
–«No! Som dos! Fem pujar la mitjana catalana [riu].
–Per cert, com va aterrar a la ciutat?
–«Sóc austríac, però quan vaig viure a Califòrnia em vaig acostumar al clima, al sol, a la platja. En aquest sentit, Barcelona era molt semblant. Tant a la meva parella com a mi ens va agradar molt la ciutat, parlàvem castellà, vam trobar pis a Santa Coloma..., era factible.»
–Havia sentit a parlar de Santa Coloma abans?
–«No! Venir a parar aquí va ser una mica per casualitat. Mai abans havia sentit a parlar de Santa Coloma! Però és una ciutat com qualsevol.»
–Té sort. D'aquí a uns anys, a Santa Coloma hi haurà molts edificis alts...
–«Sí. Per alçària, ja hi ha llocs a la ciutat. Ja m'he fixat en les grues que aixequen el Cúbics. Des d'allà es pot saltar.»
–Si hagués d'escollir només un lloc, quin seria?
– Podrien ser els edificis dels front fluvial. Són idonis per alçària, però a la ciutat hi ha un handicap: el trànsit. Per fer salt BASE no hi ha d'haver obstacles i a Santa Coloma, com a la resta de ciutats, hi ha semàfors, arbres, cotxes... que impedeixen aterrar en condicions. M'haurien de tallar el trànsit i això és complicat!»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.