JOSEP CABAYOL

MISSIONER A RUANDA

«A Ruanda, m'hi sento com a casa; si hagués de marxar, em sabria greu»

Fa 33 anys que va marxar a l'Àfrica, on ha exercit en diversos països, però s'ha instal·lat finalment a la regió de Kampanga, a Ruanda, on ha aixecat cases, escoles i dispensaris.
Ha viscut al Camerun, al Congo i a Ruanda, però s'ha quedat en aquest últim país. Què l'ha captivat?
–«És un altre món. Tenen un sentit molt religiós de la vida; professen diverses religions. Però el nivell econòmic i de progrés social encara és molt baix.»
–Tot i això, sempre en destaca la solidaritat que hi ha.
–«És el que he après des del primer dia. De juliol a octubre no hi ha collites i els que poden mengen una sola vegada al dia, una cassoleta amb patates o mandioca a repartir entre cinc o vuit persones. Però veuríeu que passa una persona que no té res i el criden, el fan seure i en mengen tots. En no haver-hi electricitat, si a la nit sents el tam-tam és perquè hi ha algun malalt. Aleshores criden que en tal està malalt, es necessita gent per portar-lo al dispensari, que és a sis o set quilòmetres lluny, i al cap d'un moment ja sents els nois i homes que agafen la llitera i se l'enduen.»
–Per això es qualifica l'Àfrica com el continent oblidat?
–«Jo no conec els altres continents, però potser és el més necessitat. Per això les ajudes socials poden fer un servei molt bo per a la construcció de cases, per als estudiants, per als malalts...»
–Ha fet de tot: de mestre, d'enginyer i de metge.
–«La veritat és que sí. Quan era rector al Pla de Santa Maria, anava cada dia a Barcelona a fer l'ATS, i els primers anys a les missions em van demanar molt que fes d'infermer, i fas de tot, fins i tot arrencar dents.»
–Un dels seus últims projectes és un centre d'assistència social i formatiu. L'han acabat?
–«El començarem l'any vinent: serà una casa parroquial amb serveis socials, formació en fusteria i en costura. Ara estem construint cases amb teulades metàl·liques per substituir les de palla, que es mullen i són molt humides a l'interior. En deu anys, n'hem fet més de 4.000 gràcies a l'ajut que arriba d'aquí i encara en queden unes 1.200. Atenem els malalts, sobretot els qui s'han d'operar, i els minusvàlids, com ara els nens que neixen amb els peus bots, que amb una operació poden caminar bé, i també intentem que els nens i nenes continuïn estudiant en acabar la primària.»
–Hi ha una diòcesi italiana on no s'ordena ningú sense que abans hagi estat missioner a l'Àfrica. Què li sembla?
–«Bona idea. Tan de bo n'hi hagués alguna altra que ho fes. Després de la guerra, només he quedat jo, de diocesà, però a la vegada ha augmentat el nombre de capellans d'allí, i això és el bonic.»
–És pel sentit religiós de la vida de què parlava?
–«El sentit religiós és molt profund, a la missa s'hi disfruta. Aquí sembla que vulguem que s'acabi, allà dura tres quarts d'hora la de cada dia i entre una hora i mitja i dues la dels diumenges perquè el cant va acompanyat de danses i omple l'esperit. Entre religions, a més, es respecten molt.»
–De fet, explica que ha assistit a alguna cerimònia amb el que aquí anomenem bruixots.
–«Això que aquí se'n diu de bruixots, no ho és. Quan una família es troba que té un problema gros, creuen que l'esperit dels seus difunts se'ls ha revelat contra ells i aleshores demanen al seu bruixot, que jo en diria el capellà d'ells, que faci una cerimònia al voltant d'un arbre de flors vermelles que en diuen dels esperits. I ell diu: ‘Esperits, demaneu al qui ho ha fet tot que els passi aquest mal.' En el fons tots creiem en un que ho ha fet tot, hi ha unitat.»
–Se sent gairebé més de Ruanda que d'aquí?
–«De tot arreu, però ja més de Ruanda; jo m'hi sento com a casa, senzillament. Si ara em diguessin que m'he de quedar a Catalunya, ho faria, però em sabria greu. A vegades em diuen: ‘Home, ja tens anys', i sé que no som imprescindibles, però mentre pugui ser útil...»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.