En defensa de la Pilona

En el món de la simbologia tot pot esdevenir referent. Fins i tot una plataforma de pedra mig enfonsada a poc menys de mig quilòmetre de la costa de Malgrat i visitada únicament per unes gavines que n'han fet la seva casa. La Pilona de Malgrat es manté irreductible com a herència del passat miner de la població, però malgrat que es troba ben enganxada al terra marí, el seu futur fins ara ha anat a la deriva. Reivindicada sovint com a patrimoni del poble, la Pilona ha anat acumulant amb els anys l'oblit de les administracions, que no saben exactament què fer-ne. Amb motiu del centenari de l'existència de la plataforma, els tres grups de l'oposició, ERC, CiU i ICV-EUiA, han fet front comú i presentaran demà una moció al ple en què reclamen «més protecció i el reconeixement que es mereix» per a la Pilona. De fet, el centenari que es commemora aquest any va més enllà d'aquest símbol de pedra, però hi té una vinculació indiscutible. L'any 1909 es va posar en marxa de forma industrial l'activitat de sostracció de ferro mineral al municipi a través de les mines de Can Palomeres. Tot i que feia anys que les mines eren explotades, no va ser fins a aquesta data quan una gran empresa francesa se'n va encarregar i no va escatimar esforços per optimitzar al màxim la producció d'aquest mineral del qual a Europa hi havia una gran demanda. En aquest sentit, la Societat de Mines de Ferro de Malgrat va construir un sistema de transport del ferro des de l'interior de les muntanyes fins al mar. Les vagonetes arribaven fins a la gran plataforma de pedra, la Pilona, on atracaven els vaixells vinguts de tot Europa, i es descarregaven directament a les bodegues. L'activitat, amb una forta repercussió en el teixit econòmic local, es va mantenir fins al 1914, amb la I Guerra Mundial.

La moció presentada per l'oposició reclama dignificar la Pilona com a darrer vestigi del passat malgratenc. I, en aquest sentit, des de l'Ajuntament, la regidora d'Urbanisme i Medi Ambient, Lluïsa Mèrida (PSC), recorda que fa deu anys ja se'n va evitar la destrucció perquè el Ministeri de Medi Ambient reclamava que la plataforma fos enfonsada perquè representava un perill per a la navegació. «En qualsevol cas, si es decideix actuar per millorar l'estat de la Pilona, ja disposem d'uns primers pressupostos de balisament de la zona i hauríem de reprendre les converses amb les administracions competents», exposa la regidora.

En qualsevol cas, sembla que la intenció d'oposició i govern es manté en una mateixa línia. Ara cal aclarir que un cop acceptada la necessitat de dignificar la Pilona s'arribi al mateix consens per determinar quina funció es dóna a la plataforma. Això, si em permeten, crec que serà força més complicat.