Antonio Lefevere va córrer, sense pantalons i ple de sang, a demanar ajut a casa d'un veí, que viu al numero 12, ja que els lladres els havien arrencat el telèfon. El veí va ser el que va avisar els serveis d'emergència i els Mossos. Tot i que tenia un bon trau al cap, Lefevere no va voler anar a l'hospital i el van curar uns sanitaris allà mateix. Els Mossos van interrogar les víctimes i també van recollir el testimoni d'una altra veïna que des de casa seva va poder veure un dels lladres, que esperava els assaltants en un descampat i el cotxe que duien, de color gris metal·litzat. Des de la seva atalaia, darrere la persiana, però, la veïna no va poder veure la matrícula del vehicle perquè quedava tapada darrere d'una altra furgoneta aparcada al carrer. Sí que va poder veure, però, com dos homes, vestits totalment de negre, anaven cap a la casa de Lefevere i un tercer es quedava esperant al costat del cotxe. Les víctimes no van poder veure la cara dels lladres, només es van poder fixar amb les sabates, l'únic que podien ullar a través de les peces que els van posar al cap. Duien calçat bo. Un d'ells anava amb unes sabatilles negres amb un ribet rosat força característic. Després de l'assalt, només fan que fixar-se amb el calçat de la gent per si reconeixen les sabates dels lladres, explicava ahir Claire, que també va arribar a sospitar d'un jove amb qui va coincidir a Calonge perquè duia una ferida recent al nas. «I si era l'home que va colpejar el meu marit?», es pregunta.