Instint aquàtic
Des que la unitat subaquàtica dels Mossos va entrar en servei ara fa sis mesos, els agents han realitzat una cinquantena de serveis. La majoria han estat de recuperació de víctimes en el medi aquàtic, d'elaboració d'informes tècnics i de participació en dispositius de seguretat
Una piscina de 25 metres de longitud instal·lada dins del complex central dels Mossos d'Esquadra, el qual es troba emplaçat a la carretera N-150 entre Sabadell i Terrassa, és on els quinze efectius de la unitat subaquàtica del cos realitzen l'entrenament, comproven que el material funcioni, fan els exercicis de manteniment físic i posen a prova la seva resistència per poder dominar sense complicacions la mobilitat dins l'aigua. Segons explica el seu cap, Jordi Marín, es tracta d'una de les unitats especialitzades de «recent creació», ja que fa uns «sis mesos» que va entrar en servei. Entre les missions en què prenen part hi ha la prevenció i la neutralització de les situacions de risc per a les persones i per als béns tant en l'entorn aquàtic com en el subaquàtic; la recerca de víctimes, objectes i indicis; el registre d'embarcacions i d'instal·lacions que estiguin sota l'aigua; l'execució d'inspeccions i de reportatges gràfics en zones submergides; la detecció i la identificació d'artefactes explosius; la lluita contra les activitats il·lícites com ara els delictes contra el patrimoni i la salut pública; el suport en matèria de seguretat en la celebració d'actes esportius i de grans esdeveniments, i la protecció de personalitats. Per desplaçar-se i emprendre les seves tasques, la unitat disposa d'una embarcació pneumàtica semirígida, que es pot remolcar per carretera, d'una altra embarcació pneumàtica plegable, i de furgonetes i vehicles tot terreny.
Equips de dos efectius
Pel que fa a la manera de bellugar-se, Marín especifica que, quan comproven el rendiment de diverses tècniques i del material, acostumen a treballar en equips formats per dos agents, supervisats en tot moment per un caporal. Va afegir-hi que, sempre que és possible, però, és preferible que els entrenaments tinguin lloc en escenaris reals amb l'objectiu de «corregir els defectes i adaptar-se a les situacions que vagin variant en l'entorn», amb més motiu si es té en compte que, sovint, han de ser resolutius en condicions que no són tan plausibles com en un espai controlat –cal destacar que actuen tant en aigües marítimes com en interiors, com ara embassaments–. Per exemple, tot i que no es tracti d'un d'aquests factors externs, actualment, dins de la piscina, els bussos s'estan acostumant a portar un nou equipament que «requereix més tècnica, ja que és més pesant.» «L'aigua no entra en aquest vestit, que és d'un material que ajuda a mantenir una bona temperatura per al cos. L'equip pesa uns 50 quilos, si bé, almenys a l'aigua, això queda contrarestat per la sensació d'ingravidesa». Entre els instruments habituals, igualment, utilitzen des de material específic per a la navegació i la immersió fins a reguladors, botelles i ordinadors de busseig.
Els exercicis a la piscina duren entre una hora i mitja i dues hores. És interessant el fet que poden provar l'eficàcia de cada procediment a profunditats diferents, ja que en un extrem hi ha una fondària de metre i mig, que va descendint fins als tres metres. En el supòsit que hi hagués alguna incidència, en el mateix equipament hi ha a la seva disposició un equip d'oxigenoteràpia, elements d'autorescat i una farmaciola, així com una càmera que està instal·lada dins l'aigua i que està connectada amb l'exterior, des d'on, gràcies a ella, es pot obtenir informació sobre la fondària del lloc on treballen els submarinistes i de les coordenades GPS.
Servei centralitzat
Des que el passat mes de juliol es va posar en funcionament la unitat subaquàtica de la policia de la Generalitat, els agents han realitzat entre una quarantena i una cinquantena de serveis arreu de Catalunya, la major part dels quals han estat per a la recuperació de víctimes en el medi aquàtic, l'elaboració d'informes i la participació en simulacres i en diversos dispositius de seguretat. Actualment és una unitat central, és a dir, que els 15 membres (entre agents i comandaments) que la conformen donen cobertura a tot el país, i es desplacen des del Vallès Occidental al punt del territori on s'hagi originat un accident –els pertoquen, per tant, els més de 500 quilòmetres de costa que hi ha de punta a punta de Catalunya–. Ara com ara, el complex és la seu de la unitat subaquàtica. Aquesta centralització també es produeix respecte d'altres unitats ja que, tal com expliquen fonts del cos, la instal·lació de Sabadell «és el cor que subministra a tot Catalunya els equips més especialitzats dels Mossos d'Esquadra». No es descarta que més endavant es descentralitzin els serveis de la unitat amb la incorporació de subseus territorials, si bé abans d'això, segons va ressaltar Marín, «per dur a terme aquesta actuació cal fer un mapa amb el qual s'identifiquin les necessitats reals de cada zona».