Els carrers de Port-au-Prince s'omplen de desesperació, ràbia i impotència

La lluita per l'ajuda alimentària que arriba a Haití dispara la inseguretat d'un país que no dóna l'abast a enterrar els morts

L'aigua i els aliments escassegen i els que hi ha es venen a preu d'or; les comunicacions continuen tallades, excepte les que utilitzen els satèl·lits, i la pudor dels cadàvers en descomposició i la pols dels edificis esfondrats fan irrespirable l'aire. Tampoc hi ha mitjans de transport per falta de combustible i perquè moltes vies són intransitables, i els hospitals no donen l'abast per atendre els ferits.

Barricades de cadàvers

La desesperació s'ha transformat en ràbia en alguns llocs i hi ha hagut saquejos i fins a barricades formades amb cadàvers en alguns carrers, segons informaven ahir mitjans locals i internacionals.

Milers de persones van passar la seva tercera nit a la intempèrie, encara que aquesta vegada almenys només hi va haver un moviment sísmic, i no molts com passava des de dimarts, quan es va produir el terratrèmol de 7 graus en l'escala de Richter i amb epicentre a només 15 quilòmetres de la capital haitiana. Segons Radio Metropole, divendres, quatre minuts abans de les 4 de la matinada hora local va tenir lloc un sisme de 4,7 graus, l'epicentre del qual es va localitzar a 75 quilòmetres a l'oest de Port-au-Prince. Després del sisme del 12 de gener, hi ha hagut 43 rèpliques d'una magnitud de 4,4 i 5,9 graus, va afegir l'emissora. La gent és al carrer, bé perquè van perdre les seves llars en el sisme bé perquè tenen por de tornar a les seves cases i que els caiguin al damunt si la terra torna a tremolar, i se sent abandonada a la seva sort. Paradoxalment, tones d'ajuda de tot tipus i centenars de metges, bombers i especialistes en rescat de víctimes de terratrèmols han arribat o viatgen cap a Haití des de tots els racons del món. Però la logística falla. A l'aeroport de Port-au-Prince, sense torre de control ni controladors, va caldre suspendre dijous diverses hores l'arribada de més avions a causa de la congestió. El govern haitià està desintegrat, amb alguns dels seus membres desapareguts, i sense comunicacions. El personal de l'ONU i les organitzacions humanitàries tracten de dur una mica d'alleugeriment a una població que des del dimarts viu en agonia i pensant només a sobreviure.

Una guàrdia civil relata com va sobreviure

Una agent de la Guàrdia Civil que forma part de la missió de l'ONU a Haití relata en un correu electrònic com va aconseguir sobreviure, saltant per una finestra des d'un segon pis i amb una espatlla trencada, al terratrèmol que va devastar l'illa i després del qual «no ha quedat res dret». L'autora del correu és la guàrdia civil Consuelo López, destinada a Haití des del mes d'agost i que en el missatge explica que en el moment del sisme estava en companyia de la policia Rosa Crespo, una altra de les integrants del contingent espanyol i de la qual no es tenen notícies. «Hola a tots! No tinc altre mitjà de comunicar-me que internet i no sempre. Estic bé, no us preocupeu per mi, només tinc una fractura en una espatlla, però no s'hi pot fer res de moment, però jo he tingut molta sort», comença el correu de López. La guàrdia civil assegura que «les imatges no reflecteixen la realitat del que està passant: «És encara molt pitjor i trist (...). Hi ha milers de morts, als carrers, sota les runes i els ferits es compten per milers.» Quan va succeir el terratrèmol, de 7 graus en l'escala de Richter, Consuelo López estava en un edifici de set plantes que «es va ensorrar completament», relata: «Jo vaig poder saltar per una finestra des de la segona planta, però alguns dels meus companys no han tingut la mateixa sort. Se segueix buscant la meva amiga i companya de la policia, que estava amb mi quan l'edifici es va ensorrar». López, que tot i la tragèdia viscuda aconsegueix no perdre l'humor –«no espereu els regalets que tenia per a vosaltres, ja que estan sota la runa»–, diu que té por de les rèpliques del sisme, «que s'han repetit constantment».

Un matrimoni de Torrejón entre els morts

El Ministeri d'Afers Estrangers va confirmar ahir la mort d'un matrimoni espanyol en el terratrèmol d'Haití. Yves Baltroni i María Jesús Plaza, vivien a la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz. La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, va donar a conèixer la identitat dels morts en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres. Segons les fonts municipals, la família estava empadronada a Torrejón i en els seus arxius consta que Yves Baltroni va néixer el 1960 i María Jesús Plaza el 1964. Les filles que els acompanyaven en el seu viatge a Haití són Alexandra, nascuda en 1989, i Estefanía, que ho va fer un any més tard. María Jesús Plaza era espanyola i el seu marit tenia també aquesta nacionalitat encara que era d'origen haitià, i eren al país arreglant diversa documentació amb motiu d'una herència, segons la vicepresidenta del govern. De la Vega va reiterar que, fins ara, s'han localitzat sans i estalvis 87 dels 111 residents espanyols.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.