Alterats en excés, desorbitats, desorganitzats, afectats d'una bogeria col·lectiva... Aquests són alguns dels adjectius amb què Omar Minguillón, coordinador sectorial de la Federació Nacional de Transports d'UGT, i José Luis Gallardo, secretari general de la mateixa federació al Baix Llobregat, van definir els treballadors d'Iberia que van participar en l'assemblea «espontània» que va precedir la invasió de les pistes de l'aeroport del Prat el 28 de juliol del 2006. El motiu d'aquesta «histèria col·lectiva», en paraules dels dos líders sindicals, era «la falta d'informació» sobre el fet que Iberia hagués perdut el contracte del servei de terra al Prat, situació que feia que els treballadors de la companyia veiessin perillar la seva feina.

Durant la segona sessió del judici per la invasió de les pistes, pel qual s'asseuen al banc dels acusats 27 empleats d'Iberia, Gallardo i Minguillón van explicar que cap representant sindical no va convocar l'assemblea i que ells van intentar calmar els ànims i explicar als treballadors que el conveni col·lectiu del sector, que la patronal i els sindicats havien firmat el maig del 2005, protegia la majoria dels llocs de treball. «En cap moment vaig animar a la invasió, al contrari, vaig intentar convèncer els treballadors que calia buscar solucions dialogades amb l'empresa perquè allò era una bogeria», va afirmar Minguillón. De fet, segons va dir, ell només va accedir a les pistes per intentar «desenquistar» la situació, ja que el director de l'aeroport va demanar als representants sindicals que mitjancessin amb els empleats que secundaven la protesta. Segons Minguillón, però, els treballadors el van increpar dient-li que els sindicats que havien firmat el conveni, entre els quals hi ha UGT, eren «uns traïdors i uns venuts». El líder sindical va negar haver participat en els incidents que es van produir a les pistes –Gallardo manté que ni tan sols les va trepitjar– i haver-se resistit a abandonar-les quan la Guàrdia Civil va intervenir.

A banda dels dos líders sindicals, ahir també van declarar altres empleats acusats, nou dels quals van acabar detinguts arran dels incidents. Tots van assegurar que no van entrar a les pistes per impedir el trànsit aeri, tal com mantenen les acusacions, i que no van insultar ni increpar la Guàrdia Civil. Un dels empleats arrestats, amb trenta anys d'antiguitat, va considerar que les detencions van ser «aleatòries» i, en aquest sentit, va explicar que ell no va participar en la protesta perquè el conflicte en si li importava «un rave», ja que el seu lloc de treball no perillava i, a més, estava pendent de prejubilar-se des de feia un any i mig. La sorpresa de la jornada la va protagonitzar l'advocat de l'Estat, que va abandonar l'estrada enmig de la sessió després de comunicar al tribunal que el Ministeri de Foment havia decidit retirar-se del procediment i deixar d'exercir l'acusació particular.