Tres treballadors de la pirotècnia de Vidreres diuen que dos dels acusats feien d'encarregats
Els treballadors que van morir van ser donats d'alta l'endemà a la Seguretat Social
Aquestes afirmacions tornen a posar aquest dos acusats en el punt de mira de les acusacions perquè segons el reglament d'explosius en vigor en aquell moment, com a encarregats haurien d'haver acompanyat els treballadors novells en les feines que estiguessin realitzant i a més els haurien d'haver format laboralment i en matèria de seguretat.
En les seves declaracions en la primera sessió del judici tant Borraz com Rios, així com també Brau, van negar que els dos primers fossin encarregats de l'empresa. Per a aquests dos acusats les acusacions particulars demanen la mateixa pena per homicidi imprudent que per als propietaris de la pirotècnia i pels seus proveïdors, 5 anys de presó.
El manual
Un altre tema que va donant voltes per l'estrada es poder saber si l'empresa disposava d'un manual on els treballadors poguessin efectuar consultes sobre la manipulació i emmagatzematge del material pirotècnic. Tothom va coincidir a dir que aquest manual no es lliurava particularment a cada treballador. Però mentre els acusats van assegurar que hi havia un exemplar exposat a les oficines on es podia anar a consultar, alguns dels treballadors van negar aquest punt. Fins i tot una noia que treballava a les oficines va assegurar que no l'havia vist mai.
Alta per defunció?
Les acusacions atribueixen un delicte contra els drets dels treballadors als propietaris de la pirotècnia, entre altres coses perquè els joves que van morir en l'accident no estaven donats d'alta a la Seguretat Social i els van donar d'alta quan ja eren morts. La noia que treballava a les oficines i que a resultes de l'accident va haver de ser intervinguda quirúrgicament dues vegades i va haver d'estar dos anys de baixa va sostenir que no havia signat el contracte i la van donar d'alta a la Seguretat social quan ja estava ingressada a l'hospital. Això mateix va passar amb els quatre joves que van morir, que se'ls va donar d'alta a la Seguretat Social l'endemà de l'accident. El gestor que tramitava els documents de la pirotècnia va explicar que l'acusada Maria Rosa Estrada, esposa de Brau, li va portar els contractes d'aquells treballadors el mateix dia de l'explosió, però abans que aquesta es produís. El gestor va explicar al tribunal que tenien cinc dies per donar d'alta els treballadors, però no va saber explicar per què en van donar d'alta alguns que feia setmanes que treballaven.