Pels pèrits, el material pirotècnic de Vidreres era tan sensible que qualsevol frec el va poder fer explotar

Tots els pèrits que han declarat en el judici del cas de l'explosió de la pirotècnia Brau de Vidreres han sostingut que el material que hi havia emmagatzemat, en teoria 251.000 elements pirotècnics amb un pes total de 12.500 quilos a la nau 3, que és on es va produir l'explosió inicial, era perillós i que el risc augmentava en relació amb diversos factors com ara la temperatura, el volum i l'emmagatzematge.

Però els catedràtics en energia química de la Universitat de Barcelona que van declarar ahir van aportar més factors de risc en tractar-se, segons les anàlisis que van revisar, de productes pirotècnics que contenien una barreja de clorats amb alumini. Aquesta barreja per si sola ja és perillosa, segons els pèrits, però també van indicar una sèrie de factors que podrien haver convertit un mateix petard en detonant de tots els altres. Sense descartar cap de les possibilitats apuntades pels altres pèrits, els d'ahir en van aportar de noves, i aparentment més innocents, que podien haver causat l'estrall.

Aquests pèrits van explicar que una mala formació dels treballadors sobre la manipulació del material podria haver influït molt en l'explosió, entre altres coses perquè només pel fet que un teixit acrílic, com podria ser una peça de roba dels treballadors, hagués incidit en un dels productes hauria pogut ser la causa de l'explosió; com també ho podia haver estat el fet de sacsejar una caixa mentre l'estaven carregant o descarregant, o que la mateixa caixa hagués rebut un cop.

Tant un cop com un fregadís, segons els pèrits, poden produir una concentració de calor en un punt de l'artefacte pirotècnic, i aquest es converteix automàticament en detonant i produeix una reacció en cadena.