Mantenen els càrrecs per a set dels nou acusats per l'explosió de Vidreres
Els retiren per a un treballador i un proveïdor de la pirotècnia, que ja van ser absolts ahir mateix
Les acusacions particulars que exerceixen els familiars dels quatre joves que van morir en l'explosió –Juan García Calero, Jordi Fusté Doltra i els germans Bienvenido i Jordi Joals Tarré– i l'acció popular que exerceix l'Ajuntament de Vidreres van mantenir les peticions de 5 anys de presó per homicidi imprudent per als set acusats i que indemnitzin els damnificats i als familiars de les víctimes amb un total de 891.165 euros. Per als propietaris de la pirotècnia, Rafael Brau i Maria Rosa Estrada, i per a Manuel Borraz, a qui consideren l'encarregat, van demanar a més una pena de 4 mesos d'arrest per delicte contra els drets dels treballadors.
Per les acusacions és evident que la causa de l'explosió va ser l'emmagatzemament de material pirotècnic prohibit per la seva perillositat i per la manca de formació dels treballadors, als quals, segons les tesis acusatòries, ningú no havia donat instruccions de com manipular-lo. Però també van detallar altres aspectes que al seu criteri indiquen que es van produir diverses negligències abans de l'explosió. Entre aquestes negligències les acusacions van destacar que les instal·lacions ja es van construir sense permís, que no es portava el llibre de registre del material pirotècnic, que el centre de treball no estava donat d'alta al Departament d'Indústria, que l'empresa no tenia contractada una pòlissa de responsabilitat civil, que contravenint el reglament tampoc tenia un guarda jurat, que els treballadors morts no tenien contracte laboral i que van ser donats d'alta a la Seguretat Social després de morts.
Una bomba
Les acusacions van posar l'accent en el tema de la instrucció que havien d'haver rebut els treballadors abans d'iniciar la seva activitat a l'empresa, perquè, segons les seves tesis, la manca d'informació sobre la manera com havien de manipular el material a l'hora de carregar-lo, descarregar-lo o emmagatzemar-lo va ser crucial en el fatal desenllaç. «Quina preparació tenien els treballadors si ignoraven que el material que preparaven era una bomba?», va dir un dels advocats de l'acusació. En aquest aspecte van recordar que un dels pèrits en explosius de la Guàrdia Civil que van declarar va dir que fins i tot la dinamita era més estable que el material pirotècnic emmagatzemat a Vidreres.
De la no formació dels treballadors i que no els haguessin lliurat un manual amb les instruccions, les acusacions en fan responsables Brau, Estrada i Borraz.
Els proveïdors
Segons les acusacions, els propietaris de la pirotècnia eren coneixedors que el material que adquirien per a la seva comercialització estava prohibit a causa de la seva perillositat, perquè no estava catalogat. Però aquesta qüestió, segons els acusadors, també la sabien els fabricants i proveïdors de productes que subministraven a la pirotècnia, als quals Brau va qualificar de líders en el sector. Per aquest motiu també acusen Juan Vicente Jurado Soriano, de l'empresa Revasa; Luis Casanovas Escudero, de l'empresa Piresa; i Joaquín Enrique Peñalver Lluvera, de l'empresa Pirotècnica el Gato SL.
També consideren responsable d'un delicte d'homicidi imprudent per omissió, el llavors cap en funcions de la caserna de la Guàrdia Civil de Vidreres, Germán Vidal, per no haver controlat les mesures de seguretat i per no haver controlat el material pirotècnic prohibit que arribava i s'emmagatzemava a les instal·lacions.
Tant el ministeri fiscal com les defenses van demanar l'absolució de tots els acusats sostenint que no havia quedat provat en el judici, de manera determinant, quina va ser la causa de l'explosió. Aquestes parts van indicar que en alguna de les actuacions d'algun dels acusats es podria haver incorregut en irregularitats administratives, però que aquestes no tenien rellevància de tipus penal.