Justícia unifica les bases de dades dels jutjats i crea un registre únic a tot Catalunya
Els jutges podran consultar l'historial judicial d'una persona des de qualsevol punt del territori i saber quins antecedents té
A poc a poc, el fax, el correu ordinari i el telèfon també començaran a passar a la història als jutjats. «Finalment s'ha culminat un camí que ja és irreversible perquè totes les dades de l'administració de justícia estiguin unificades i la seva consulta es pugui fer des de qualsevol terminal d'arreu de Catalunya», va assenyalar ahir la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Va ser el 1984 quan es van començar a nodrir les bases de dades dels jutjats, amb l'arribada dels primers ordinadors. Els anys 90 es van començar a fer servir els ordinadors de manera sistemàtica i el 2006 va començar el procés d'unificació de les 22 bases de dades dels 49 partits judicials de Catalunya. Ara, la informació de què disposaven els òrgans judicials de Catalunya es podia compartir, però de manera molt restringida. Per exemple, un jutjat podia consultar si un delinqüent tenia una causa oberta en un altre jutjat del territori català però no podia accedir a la informació per saber en quin tràmit es trobava la causa. Calia trucar o enviar un fax per sol·licitar la informació.
La base de dades unificada farà canviar tots aquests hàbits i estalviarà feina als jutjats. Al registre es podrà consultar l'historial judicial de qualsevol ciutadà introduint el seu nom i cognoms o a través d'altres dades de què es disposi –matrícula de cotxe, atestat–. Així la recerca es podrà acotar tant com es vulgui o bé ampliar-la –per exemple, per tipus de delicte– per elaborar estadístiques judicials. «Es tracta d'una revolució tecnològica dins de l'administració de justícia sense precedents fins ara», va assegurar la consellera Tura.
La base de dades no només permetrà saber l'historial d'una persona, sinó també si és reincident, si té antecedents penals o si està ingressada en un centre penitenciari, així com saber si està en llibertat amb càrrecs o a punt d'esgotar la presó provisional. Una altra eina útil del sistema és que les seccions penals de l'Audiència podran consultar les sentències dels jutjats penals, d'instrucció, de menors i de violència domèstica. La fiscalia també podrà accedir a la base de dades, tot i que amb algunes restriccions, i consultar els llistats d'assenyalaments de judicis.
El registre únic també dóna accés a la web del Consell General del Poder Judicial, que ofereix informació dels béns que té una persona, de si cobra l'atur, si disposa d'algun vehicle o d'on li consta el lloc d'empadronament.
A l'octubre, el sistema introduirà la consulta alfafonètica, que permetrà obtenir resultats en funció del so sense tenir en compte la grafia, una eina molt útil per als noms estrangers.
Base de dades pionera
La base de dades només permetrà accedir als expedients dels jutjats catalans però no saber si un imputat té una altra causa oberta a la resta de l'Estat espanyol. En aquest sentit, la consellera de Justícia va demanar ahir al Ministeri de Justícia que faci un esforç i doti els jutjats de l'Estat d'una interfície a través de la qual es pugui conèixer si una persona té obertes altres causes per exemple a Andalusia, Madrid o Castella. «Es tracta d'un procés tecnològic capdavanter a Espanya», va explicar la consellera Tura, i que va més enllà del registre de faltes que vol posar en marxar el Ministeri de Justícia per combatre la reincidència, ja que no es limitarà a la ciutat de Barcelona, sinó que oferirà informació de qualsevol jutjat de Catalunya.
El PSC de Barcelona vol que els carteristes compleixin la pena al seu país
La regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, va demanar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que els lladres multireincidents que actuen a Barcelona compleixin la pena al seu país d'origen. «Quan hi ha una pena inferior a sis anys, el fiscal pot demanar en un moment determinat que aquesta persona compleixi la sentència al seu país d'origen. Això és el que demanem, no l'expulsió generalitzada ni que sigui abans de la sentència», va puntualitzar la regidora de Seguretat, que va admetre que aquesta proposta no té el suport d'Iniciativa-Verds. D'aquesta manera, Escarp s'afegeix a la demanda que va fer la consellera de Justícia, Montserrat Tura, fa uns dies que va recordar que l'actual Codi Penal ja dóna instruments a jutges i fiscals per ser més contundents en relació amb la multireincidència. En aquest sentit, la consellera va assenyalar que convindria que la fiscalia demanés més condemnes d'expulsió per als multireincidents estrangers, una opció totalment legal que, segons ella, encara s'aplica massa tímidament. «Som un país d'acollida i multicultural, i això ens enriqueix infinitament, però qui ve al nostre país a alterar la convivència perd el dret a quedar-s'hi», va dir Tura.
D'altra banda, la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, va assegurar ahir en l'entrevista a l'emissora que per fer front a la gran quantitat de furts que es cometen cada dia a Barcelona calen més agents dels Mossos d'Esquadra a la ciutat.
Setze jutges més per als jutjats catalans
j. benaventeEl saló dels passos perduts del Palau de Justícia de Barcelona va omplir-se de togues, maneguins i paraigües, ahir al migdia. Setze magistrats (vuit homes i vuit dones) hi van jurar o prometre el càrrec, en un acte presidit per Maria Eugènia Alegret, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i amb la presència de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i del vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Fernando de Rosa, entre d'altres. Els 16 magistrats entrants van accedir al seu nou càrrec a través de la convocatòria del quart torn, a la qual opten juristes amb més de deu anys d'experiència acreditada.
Durant el seu discurs, Alegret va demanar als nous magistrats «rigor i eficàcia» a l'hora d'aplicar «l'imperi de la llei», que segons ella és «l'última garantia de l'estat de dret» i de la pau social que se'n deriva. La presidenta del TSJC va destacar, a més, les 140 places de jutges i magistrats que hi ha vacants i que actualment cobreixen jutges substituts: una mancança que l'administració de justícia intenta pal·liar amb convocatòries (la darrera havia estat l'any 2008) com la que ahir va culminar amb el nomenament d'aquests 16 nous jutges, escollits d'entre mig miler d'aspirants, segons Alegret.
El destí dels 16 nous magistrats són els jutjats penals, d'instrucció, de primera instància o de contenciós administratiu de Girona, Tarragona, Lleida, Sabadell, Mataró, Manresa, Terrassa i Granollers.