“Mentre m'investigaven a mi, l'assassí va tenir via lliure”

Avui fa dos anys de l'assassinat de Montse Sánchez, la dependenta de Palafrugell que van matar a ganivetades quan sortia de la feina i anava a pujar al cotxe, a l'aparcament del Casal. L'assassí no ha estat detingut i els Mossos tenen l'esperança que algun dia els aparegui un home que tingui el mateix ADN que el de la sang que van trobar al safareig públic, on hi havia també la bossa de la víctima, i que pressuposen que és de l'assassí. Amb la perspectiva d'aquests dos anys, Josep Maria Martí, l'home de Montse Sánchez, està convençut que durant les primeres hores després del crim, vitals per a la investigació, la policia va deixar de fer gestions importants (com ara tancar carrers i identificar vianants), perquè es van centrar en un únic sospitós: ell. “Mentre m'interrogaven a mi, van donar temps i via lliure a l'assassí per escapar”, lamenta Martí. Els investigadors admeten que al principi estaven convençuts que l'autor era el marit, que va arribar a l'aparcament quan encara no s'havia fet l'aixecament del cos. Però asseguren que no van oblidar per això la tasca d'acordonar bé la zona, buidar contenidors, rastrejar-ho tot, recollir dades dels cotxes aparcats... Josep Maria Martí explica com va decidir anar a buscar la seva dona aquell vespre. Segons recorda, esperava a casa, a Pals, amb el seu fill, que arribés la Montse per sopar plegats, com sempre. La Montse es retardava i no trucava, com feia sempre que veia que havia d'arribar tard. Ell li va trucar al telèfon i li va sortir la veu enregistrada que li deia que estava apagat o fora de cobertura. Llavors es va ocupar que el nen tingués companyia, va agafar el cotxe i va anar cap a Palafrugell. Pel camí, entre Pals i Palafrugell, va veure cotxes policials amb els llums posats. “Vaig témer que fos un accident”, diu. Però no hi havia hagut cap xoc i els cotxes policials van seguir en direcció cap a Pals. Anaven a casa seva. Després va rebre una trucada des d'un número ocult. “Vaig témer que haguessin segrestat la Montse”. No li van dir res. Va continuar conduint fins a Palafrugell i primer va anar a un dels carrers on sabia que la seva dona aparcava. No hi era. Després va anar cap a l'aparcament del Casal, un altre dels habituals d'ella. Hi havia tot un remenament de policies i cotxes patrulla. Va sentir que algú cridava “És el marit”. I encara no havia pogut aparcar que uns policies el van encerclar i li van prohibir que baixés del cotxe. Va veure que el remenament era al voltant del cotxe de la seva dona. Va fer preguntes i no va tenir respostes. Va tenir temps de veure “una silueta” al terra mentre se l'enduien a la comissaria. Li van precintar el cotxe i el van interrogar fins entrada la matinada. No li van dir que la Montse era morta fins que el van deixar marxar, quan havien comprovat que la seva coartada era ferma. Llavors va preguntar com l'havien mort i tampoc li ho van dir.

Martí comprèn que se l'investigués i també és conscient que els Mossos estan treballant de valent en el cas (han fet desenes de proves d'ADN i interrogat infinitat de persones), però no es pot treure del cap que l'assassí era una de les poques persones que aquell vespre fred rondava pels carrers i que els cotxes patrulla no estaven desplegats per interrogar vianants. Té fe, però, en la tasca policial, i demana que no abandonin la investigació.