Fa tres dies, Rosario era amb el seu fill a la comissaria del número 276 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Quan va demanar hora per fer el DNI, un funcionari li va dir que havia de trucar per demanar cita prèvia. El seu fill jugava a terra després de molta estona a la comissaria i un policia la va instar a fer-lo aixecar perquè algú el podia trepitjar. En adonar-se que hi havia gent que tenia número de torn, va recordar-li al funcionari que a ella no li havia permès. El funcionari li va respondre que ho sentia, que no l'havia entès. Ja no quedava temps i va decidir tornar-hi un altre dia. Ahir, la cosa va enlletgir-se. Rosario va anar sola a la comissaria per no neguitejar més hores el fill, que es va quedar amb el seu marit, Francesc. Estava asseguda fent cua i, quan es va apropar el torn, va trucar al seu home per avisar-lo que ja podia portar el nen. El policia uniformat que dos dies abans li havia ordenat que fes posar dret al seu fill, se li va dirigir «amb molt males maneres i cridant» i li va ordenar que apagués el mòbil perquè «aquí no es pot parlar, està prohibit». Després de penjar, la Rosario es dirigeix al policia per explicar-li que només parlava amb el marit perquè portés el nen, que no calia que li cridés. El policia li respon: «No t'entenc si parles en català, dona'm el DNI.» Rosario li diu que no ha fet res. La resposta és fulminant: «Que sàpigues que estàs denunciada.» Rosario no entén res: «Com? Per parlar pel mòbil?» El policia no li respon, es gira i se'n va. Els veïns de cua riuen de la situació ridícula. Ara és el Francesc qui truca a la Rosario i ella, per evitar problemes, decideix sortir al carrer per poder parlar. Gairebé sense adonar-se'n, nota com l'estiren violentament del braç esquerre. És el policia, que li crida: «Tu no pots sortir d'aquí! Estàs detinguda!» Asseguda de nou i atemorida, la Rosario es posa a plorar. Amb «actitud desafiant», un policia de paisà li demana el DNI i li ordena entregar-lo al policia de la disputa. Aquest, des del seu lloc, havia anunciat en veu alta: «Aquí som a Espanya i no tinc per què parlar català.» Quan arriba el seu marit, Francesc, pregunta a l'agent de paisà què ha passat. Aquest l'ignora una estona dient-li «no t'entenc» a crits. Davant la insistència del marit, el policia li contesta en gallec. Al Francesc li sembla entendre-ho: «Ah, vaja! El problema és la llengua.» El policia no respon. Després d'un quart, l'agent de paisà torna amb la denúncia que ha tramitat l'uniformat. El Francesc vol llegir-la però no l'hi deixa. El fa fora i convida la Rosario a «anar a un lloc més tranquil». Espantadíssima, la dona s'hi nega. El marit demana al funcionari què ha passat. «Jo no he vist res», és la resposta. El marit pregunta en veu alta: «Què hem fet?» «El problema sóc jo. Sóc sudaca i parlo català. Això és massa per ells!», li respon. Ahir mateix va presentar denúncia als Mossos d'Esquadra i, dilluns, farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística. Des de la prefectura superior de policia s'explica que s'investigarà què va passar, al marge de la denúncia feta per l'agent.