Condemnen tres líders neonazis i un editor per haver difós idees genocides

«Són textos clarament antijueus, que menyspreen i vilipendien el poble jueu amb la clara finalitat d'incitar a l'odi a aquesta comunitat.» Aquest és només un dels contundents arguments amb què l'Audiència de Barcelona justifica la condemna de Ramon Bau, Óscar Panadero, Carlos García i Juan Antonio Llopart per haver venut i distribuït publicacions que justifiquen el genocidi nazi, provoquen la discriminació i l'odi contra la comunitat jueva i inciten a la violència contra grups racials.

Ramon Bau va ser un dels fundadors i president del ja desaparegut Centro de Estudios Indoeuropeos (CEI), que propugnava en el seu ideari polític un concepte d'Europa basat en la doctrina nazi, amb supremacia de la raça ària. Óscar Panadero era el delegat del CEI a Catalunya i el propietari de la llibreria Kalki –situada al districte barceloní de Ciutat Vella–, on es venien llibres en què es justifica l'Holocaust i s'incita a la discriminació, exclusió i eliminació de diferents grups racials i a l'exaltació i justificació del règim nazi. García, que era membre del CEI i exercia com a secretari de Panadero, col·laborava amb els altres condemnats escrivint articles per a les revistes editades per l'associació –que es va dissoldre el 2005– i organitzant actes per exposar les seves tesis. Juan Antonio Llopart era l'administrador d'Ediciones Nueva República, que editava llibres antisemites. El tribunal imposa tres anys i mig de presó a Bau i Panadero, i tres anys de presó a García, mentre que a Llopart el castiga amb dos anys i mig de presó.

El tribunal recull en la sentència, de gairebé 300 pàgines, diferents extractes dels llibres –tots de temàtica nacionalsocialista– que els Mossos van confiscar a la llibreria Kalki i als domicilis de Panadero i Bau. Les publicacions, segons l'Audiència, tenen «una clara intenció de vilipendiar el poble jueu» (als membres del qual es titlla de mentiders, especuladors, paràsits, gentussa, serps o criminals) i, a més, justifiquen l'Holocaust «banalitzant-lo o ridiculitzant-lo». El tribunal recorda també que «el que és objecte de càstig [en aquest cas] no és l'expressió d'unes idees, per molt execrables que siguin, sinó el fet que l'expressió es faci d'una manera i circumstàncies que suposin una provocació a la discriminació». De fet, segons la sentència, les publicacions inciten «a la marginació i exclusió de pràcticament tots els col·lectius que no siguin el de l'home blanc, de raça ària, indoeuropeu, cristià, heterosexual i sa.»