De la targeta del botiguer al bàner

Un anunci a tota plana de Foto Servei Trull, amb botiga a Lloret de Mar i Banyoles, es pot considerar com el primer anunci publicat al Punt Diari. Va sortir a la plana dos del número de promoció del 23 de desembre del 1978. A la plana quatre, un dibuix de Jordi Soler recomanava que «d'ara endavant» es comprés «una sabata elegant» i aconsellava fer-ho a la sabateria Peacock, de la ciutat de Girona. A sota, Cristalerías Gerona SA ens oferia els seus productes, des del vidre pla fins als vitralls decoratius. Són alguns exemples d'una sèrie d'empreses i cases comercials que des d'un primer moment van creure en el projecte del Punt Diari i hi van donar suport incondicionalment. En aquells inicis la publicitat tenia més de militància que d'interès comercial, de ganes de tirar endavant el projecte d'un diari català, independent i democràtic que de vendre més sabates, més fotografies o més vitralls. Hi havia un sentiment general que el país, amb la democràcia encara al forn, necessitava una eina com aquesta i algunes empreses hi apostaven a través de la publicitat. Quan la militància va deixar pas a l'interès econòmic algunes d'aquestes empreses van continuar i continuen fidels a la casa. A banda de les mencionades, en aquest paquet hauríem d'incloure-hi la immobiliària Progrup, la papereria Stein, «la Caixa», Garatge Andreu, Caixa Girona, el concessionari d'automòbils Santiago Juandó, Motos Auradell, Lluís Casademont, els restaurants Mas Solà i El Molí de la Selva, La Llarga, L'Arcada i Finques Santa Coloma, i alguna altra, empreses amb trenta anys de relació amb aquesta casa.

El Punt d'aquells anys era un mitjà poc conegut i amb poca difusió. La publicitat (considerada la germana pobra del periodisme) no venia sola, calia sortir a buscar-la. Amb aquesta finalitat es van crear alguns productes específics, com ara els especials de festa major i els monogràfics, que van permetre recórrer poble a poble les terres gironins, trucant porta per porta per aconseguir un volum de publicitat notable i donar a conèixer un mitjà de comunicació del qual la majoria ni tant sols no havia sentit a parlar. Temps difícils en què el comercial arribava a un establiment i després de destinar una estona a explicar el que era aquest diari aconseguia, amb sort, una targeta amb què confeccionar l'anunci. No tan sols s'havia de sortir a cercar la publicitat sinó que calia confeccionar-la a la casa entre comercials i maquetistes. La proliferació de les agències de publicitat i, sobretot, el desenvolupament de la informàtica van representar un canvi radical en el món de la publicitat. El Punt es va consolidar i ja no calia explicar qui érem, i les empreses van anar desenvolupant els seus departaments de publicitat, de manera que les maquetes arribaven acabades i amb un nivell de qualitat difícilment imaginable en l'època de la publicitat artesanal.

Ara ens tornem a trobar en una cruïlla, a les portes d'una nova etapa que desperta nombroses incògnites tant per al periodisme com per a la publicitat, i que canviarà la nostra manera d'entendre aquestes qüestions. La difusió dels diaris digitals comporta una sèrie de interrogants que, pel que fa a la publicitat, encara estan per resoldre. El model de publicitat basat en els bàners, anuncis que apareixen normalment a la part superior del diari digital o en altres racons, és el model que s'imposa actualment, però les dificultats per fer-lo rendible ens permeten pensar en una evolució cap a altres models que a hores d'ara encara estan per definir.

Bancs i caixes, immobiliàries i empreses automobilístiques continuen sent el pal de paller dels ingressos publicitaris del diari, igual que en els exemplars que es van publicar al llarg del 1979. Hi trobem a faltar, en aquells primers diaris, la publicitat institucional, que actualment hi té un paper determinant.