L'assetjament rural es modernitza
Si fa 30 anys es feia per recuperar un immoble, ara els motius són tan diversos que els pagesos tenen problemes per poder subsistir
-
-
Vista actual del mas Torre Ferrana, a Sobrestany, a l'esquerra, i els pollastres de Vilademuls que van provocar una queixa al Síndic, i el seu propietari./ A.V. / R.E.. -
Vista actual del mas Torre Ferrana, a Sobrestany, a l'esquerra, i els pollastres de Vilademuls que van provocar una queixa al Síndic, i el seu propietari./ A.V. / R.E..
El 4 de setembre de 1979 els dos germans pagesos del mas Torre Ferrana de Sobrestany, a Torroella de Montgrí, van abandonar-lo després de 27 anys. Amb ells es tancava el procés de setge sobre els pagesos d'aquest petit nucli urbà a la falda del massís del Montgrí endegat pels comtes de Torroella amb vista a tirar endavant una urbanització. En dos anys, el nombre de famílies de Sobrestany havia passat de 12 a només 5.
Totes les famílies van ser indemnitzades econòmicament per l'apoderat dels comtes de Torroella. Però els germans de Torre Ferrana no estaven d'acord amb el preu. I al final van arribar a un acord de restar-hi un any, fins al setembre de 1978. Però els pagesos van tornar a demanar una indemnització i el tema va acabar als jutjats, que va donar la raó als propietaris de l'immoble.
Una història que sembla del passat, però que, per desgràcia, malgrat haver passat ja trenta anys, encara és de màxima actualitat, el dels assetjaments als pagesos, tot i que els procediments han canviat substancialment.
Ara, segons denuncia el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l'assetjament el reben dels veïns, majoritàriament nouvinguts de la ciutat, i de les administracions. I en tenen comptabilitzats una trentena de casos.
El primer cas de mobbing rural que va denunciar el sindicat va ser el d'una granja de porcs a Campdevànol. Una granja que es trobava a 1.000 metres del nucli urbà. Però el poble, en créixer, es va anar acostant fins a les portes de l'explotació. L'Ajuntament, davant la pressió dels veïns de l'entorn, ha obligat el pagès a tancar el negoci, sense cap indemnització. Aquest és un dels molts casos que demostren que els pagesos tenen cada cop més problemes per subsistir. Així, hi ha enderrocaments a Ultramort, denúncies constants a Gualta, a Rabós, a Monells, pintades ofensives a Amer, pagesos sense aigua...
I apareix, a més, un setge més subtil, però que fa tant de mal. Són casos com la denúncia d'un veí del nucli de Parets de Dalt, al terme de Vilademuls, per l'aviram que té el seu veí. «Fan fressa, fan pudor i el gall a les quatre de la matinada ja canta», deia el denunciant. I, ara, recentment, un pagès de Camprodon s'ha vist obligat a insonoritzar les esquelles de les seves eugues perquè molestaven els forasters. Una molèstia que ja fa temps que dura és la de les campanes de diverses parròquies de les nostres contrades. Hi ha constància de denúncies contra els tocs de campana a Mont-ras, a Calonge...
En aquesta trentena d'anys, i per motius diversos, sense oblidar, però, l'assetjament, les explotacions agràries s'ha reduït una quarta part.
Sobrestany i els comtes
La urbanització de Sobrestany promoguda pels comtes de Torroella no va tirar endavant, en no ajustar-se al pla general. I no fa gaires anys, l'actual comte, Alfons de Robert Ferrer-Cajigal, que viu a Sobrestany, va intentar promoure un nou projecte, consistent en una urbanització de 34 cases. L'Ajuntament, però, va denegar-lo en no adaptar-se al nou pla, si bé estava disposat a parlar-ne si només en feia una dotzena i assumia la millora dels serveis públics del poble.
Però tot va quedar en un simple avantprojecte, com abans ja hi van quedar altres projectes del comte. En concret, la construcció d'un hipòdrom de 1.600 metres i un camp de golf.
L'únic projecte que va tirar endavant el comte va ser el parc animal, que ocupa unes 40 hectàrees. El parc, situat a tocar el nucli de Sobrestany, es va crear el 1995 i es va obrir al públic dos anys més tard, després d'aconseguir els permisos corresponents. L'equipament comptava darrerament més de 300 animals.
Però l'any passat, en comprovar la desatenció de bona part dels animals, la Generalitat el va donar de baixa del registre de parcs animals. I amb aquesta baixa, l'Ajuntament va decidir derogar-li la llicència d'activitats, que és del 1996 i, per tant, clausurar-lo, cosa que es va fer efectiva el 17 de març del 2008. En aquest temps, el propietari no ha tret els animals, com estava previst, i ha vist com gossos salvatges entraven a la finca i li mataven animals.