Los Pinares de Lloret de Mar: l'incendi que va fer reaccionar tothom
Un foc presumptament intencionat va causar la mort de vint-i-un residents de la urbanització lloretenca que hi van quedar atrapats
El país encara no havia començat a caminar per la via de la democràcia quan un incendi en una urbanització de Lloret de Mar, Los Pinares, va posar en evidència, el 7 d'agost del 1979, que l'especulació sense escrúpols del sòl i els minsos serveis d'emergències eren vestigis d'un passat que encara eren massa presents.
Els serveis en matèria d'emergències estaven pràcticament limitats a voluntaris que s'oferien a col·laborar en els pocs parcs de bombers que hi havia. D'altra banda, l'especulació del sòl que va marcar les dècades dels seixanta i setanta anava omplint la geografia d'urbanitzacions mancades dels equipaments més essencials. A la majoria de les urbanitzacions els promotors es limitaven a vendre parcel·les a més o menys bon preu i, com va passar a Los Pinares, a dotar-les d'uns vials interiors que anaven a parar a un cul-de-sac. Això va fer que vint-i-una persones que intentaven fugir de les flames d'un incendi que va tenir tres fronts –Campdaura, Mont Barbat i l'Àngel– quedessin atrapades pel foc perquè se'ls van acabar els vials per on intentaven fugir-ne, amb els seus vehicles primer i després a peu, abans que aquells arribessin a connectar amb la carretera. Per acabar-ho d'adobar, a la urbanització tampoc no s'hi havia previst l'emplaçament d'una xarxa de captació d'aigües.
El primer president de la Diputació de Girona de la democràcia, Joan Vidal i Gayolà, va apostar seriosament per dotar el país de parcs de bombers professionals, cosa que va iniciar primer com a president de la Diputació i més tard va ampliar a tot el territori català quan va ser conseller de Governació de la Generalitat.
D'altra banda, es van començar a posar al dia les normatives urbanístiques amb la finalitat que aquell campi qui pugui es convertís en urbanitzacions més decents. Paral·lelament, mentre es formaven els equips professionals d'extinció d'incendis, també es treballava en el camp de la prevenció a través de conservació de pistes forestals, neteja de bardisses de les urbanitzacions i emplaçaments de punts de captació d'aigua en boscos i urbanitzacions.
El cas de l'incendi de Los Pinares va tardar nou anys a arribar a judici, perquè s'havia sobresegut en cinc ocasions, i al final no se'n va treure l'aigua clara. Els veïns afectats van aconseguir portar a judici el representant legal i l'apoderat de Fincas Ibéricas, promotora de la urbanització, sota l'acusació d'imprudència simple o negligència amb infracció de reglaments, i l'Ajuntament de Lloret com a responsable civil subsidiari. Les tesis del fiscal i dels advocats defensors, en el sentit que els únics responsables de l'incendi havien estat els seus autors, van ser acceptades pel tribunal i la sentència va ser absolutòria per als promotors de la urbanització.
Però fins a l'any 1994 Los Pinares no va deixar de tenir carrers sense sortida.
Altres tragèdies
La mala combustió del gas de la calefacció va causar cinc víctimes mortals a Guils de Cerdanya el 1981 i tres més a Caldes de Malavella el 2007. En una explosió de gas propà, l'abril del 1983, a Caldes de Malavella, van morir cinc persones. L'explosió de cinc tones de material pirotècnic a l'empresa Brau de Vidreres, el 1993, va matar quatre treballadors.
Un accident de trànsit va fer sis morts i vint-i-vuit ferits, el 1984, a la Catalunya Nord, entre els membres d'un grup de pelegrins de Pals que anaven a Lorda (Lourdes). Aquell mateix any un accident a l'autopista, a Sarrià de Ter, va causar cinc morts en un xoc múltiple. El novembre del 1987 quatre dones van morir en caure el cotxe en què viatjaven al riu, a Ripoll. El 1988, cinc joves de Besalú van morir en un accident en un revolt de Serinyà. El 1990, set nois de Celrà, Girona i Sant Martí Vell van morir en un xoc frontal a la carretera de Banyoles. Una mare i els seus dos fills, de Besalú, van morir en un xoc frontal en el qual també va perdre la vida un veí de Banyoles, el gener de 1993, a Begudà. Aquell mateix any també van perdre la vida una mare i tres filles de Salt en un accident a Medinyà. A Capmany va bolcar un camió el març de 1997 i van morir onze immigrants que anaven entre la càrrega. En aquell mateix tram, als revolts dels Banys de la Mercè, al cap de quatre anys hi morien cinc joves de Figueres, la Jonquera i Ultramort en un accident. El juliol del 2001, cinc persones van resultar mortes i nou ferides quan un camió va envestir nou cotxes a Vilobí d'Onyar.
El 1988 una riuada es va emportar els cinc membres d'una família a Argelaguer. El 1998, vint jubilats francesos van morir en el naufragi de l'Oca a l'estany de Banyoles. El d'un catamarà al Port de la Selva, el 2006, va fer quatre morts. Una tempesta de vent i neu va causar la mort de set excursionistes el Cap d'Any del 2001, al Balandrau; un a Núria i un altre a Vallter.