24 anys d'injust oblit

L'accident que l'any 1986 va costar la vida a Henri Toivonen i el seu copilot, Sergio Cresto, quan disputaven el Tour de Còrsega amb un Lancia Delta S4, va sentenciar de mort els vehicles del Grup B i els que l'havien de succeir a partir del 1987, els de Grup S. Era el mes de maig, i Lancia, mitjançant Abarth, treballava en el projecte del vehicle que havia de prendre el relleu de l'S4. El seu distintiu era la sigla ECV (experimental composite vehicle), denominació derivada del tipus de xassís: de fibra de carboni, una tecnologia realment innovadora en aquella època. Però com que aquella primera –i finalment única– unitat era per experimentar, l'estructura era mixta: a l'entramat tubular del Delta S4 se li havien aplicat reforços al davant i als laterals de fibra de carboni, sobre els quals quedava fixada la carrosseria.

Amb la fulminant prohibició dels cotxes del Grup B a les proves del mundial, Lancia no va tenir cap altra sortida que posar-se a treballar en els futurs vehicles del Grup A, radicalment diferents i molt més civilitzats que aquelles feres que rellevarien des del gener del 1987. Tot el material existent quedava obsolet i era arraconat allà on fes menys nosa. Així de clar i alhora cruel en tractar-se d'autèntiques joies de la tecnologia per les quals actualment es paguen molts i molts diners. I sí, allà arraconat i cada dia més empolsegat va quedar aquell Delta ECV que durant l'estiu havia fet només alguns quilòmetres, simplement per verificar que tot funcionava segons el que estava previst. Mesos després, Abarth va posar a la venda tot l'estoc d'aquells cotxes, que en el millor dels casos arribarien a ser propietat d'algun privilegiat col·leccionista.