Joaquim Botet i Sisó
Historiador i arqueòleg, Botet i Sisó va centrar els seus esforços a impulsar les entitats culturals i el patrimoni gironí, però també va destacar com un dels pioners del moviment catalanista
Destacat historiador i arqueòleg que va ajudar a difondre la importància del jaciment d'Empúries, però també destacat catalanista que va formar part de la primera generació d'intel·lectuals compromesos amb el catalanisme. Joaquim Botet i Sisó va formar part d'una família de petits propietaris rendistes que als onze anys el van enviar a estudiar a Barcelona internat als Escolapis. D'aquella època va conservar amics amb els quals va fer el mateix camí intel·lectual i polític. Botet i Sisó va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, en la qual va tenir professors que van influir en l'orientació catalanista dels seus alumnes. Va acabar la carrera d'advocat, però més interessat a impulsar iniciatives de caire cívic i cultural que a exercir la professió, poc després va fer un gir a la seva activitat per centrar-se en les activitats que realment li agradaven i que eren la investigació històrica i la política. Tant l'una com l'altra s'emmarcaven en la figura de l'intel·lectual compromès amb el seu temps. Va ser en aquest context que es va implicar activament en l'impuls d'entitats culturals i en la difusió del patrimoni gironí. «Des de la Comisión de Monumentos fins a l'Asociación Literaria, Botet participà en la salvació del patrimoni monumental, en l'estímul del conreu literari en català, en el foment d'activitats culturals, en l'engegada d'iniciatives periodístiques i en la propagació sense defallir mai del missatge nacionalista», com afirmen Ramon Alberch i Josep Quer a Joaquim Botet i Sisó. Del catalanisme al nacionalisme.
I és que va dirigir la revista Lo Geronès i La Reinaxença, va ser president de l'Associació Literària de Girona, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborador de Revista de Gerona, Lo Rat Penat, La Gramalla, L'Avenç i La Il·lustració Catalana. A tot això s'hi ha d'afegir que va ser l'autor d'un dels primers treballs moderns importants sobre arqueologia i numismàtica de Catalunya.
En l'àmbit polític va ser diputat provincial i regidor de l'Ajuntament de Girona –curiosament amb el suport conservador– i membre actiu de la Unió Catalanista. La seva participació en el catalanisme polític es va trencar quan es va distanciar dels nuclis barcelonins. Però va convertir la Unió Catalanista i la seva defensa de la llengua, la cultura i l'autogovern, en el centre de la seva actuació política.