Nascut a Girona però un referent a Salt, Jaume Faixó es va implicar des de molt jove en els moviments de la lluita antifranquista, la qual cosa no tan sols el va portar a participar activament en l'Assemblea Democràtica d'Artistes, sinó també en la recuperació de la independència de Salt. Va realitzar la primera exposició individual el 1971 a la sala d'art La Gàbia de Girona, a l'edat de 19 anys. A principis dels vuitanta va realitzar diverses exposicions col·lectives amb Corominas, Torres Monsó, J. Casanovas, J. Cutiller o Gispert. Amb Ansesa Gironella, va formar un tàndem que va ser dels més fecunds de la ciutat, ja que no tan sols van muntar conjuntament les exposicions del Centre Cultural de la Caixa de Girona-La Fontana d'Or des de mitjan anys setanta, sinó que també van ser els responsables de la renovació de la imatge de les cases del riu Onyar. Els dos autors van elaborar una carta de colors a partir d'un treball de recerca per trobar sota les capes més recents de pintura la pigmentació original i van convertir aquella obra en un dels símbols de Girona.

Utilitzant la línia com a element ordenador i el blanc i el negre com a colors fonamentals, Faixó va fer escultures com ara l'arc d'entrada a Salt venint d'Olot, i a més va experimentar amb vídeo. Juntament amb Enric Ansesa i Lluís Bonaventura, va produir La proposta, a través de la qual feia un seguiment esteticoconceptual d'un tram del riu Onyar i els seus reflexos. Havia exposat a Girona i a Barcelona, i ocasionalment, al País Valencià i a Occitània.