Mor Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola i de l'Estatut de Sau

En la lectura ininterrompuda de la Constitució, el president del Congrés, José Bono, anunciava, ahir al migdia, la mort de Jordi Solé Tura, malalt d'Alzheimer, als 79 anys d'edat. En la commemoració del 31è aniversari –demà–, la carta magna perd un dels seus pares catalans –amb Miquel Roca–, també membre de la comissió dels Vint que va redactar l'Estatut de Sau. La classe política el plorava ahir i recordava el seu paper clau durant la transició i també en la lluita antifranquista. El president de la Generalitat, José Montilla, que l'havia visitat a primera hora del matí conscient del seu estat crític, el definia com «un exemple constant de compromís amb la democràcia i amb Catalunya».

Històric militant de la lluita antifranquista, Solé Tura va ingressar el 1956 a les files del PSUC i va haver d'exiliar-se a l'Estat francès i a Romania, entre el 1960 i el 1964. Dos anys més tard, i ja a Barcelona, va ser detingut per la seva participació en la Caputxinada –l'assemblea antifranquista celebrada a la seu dels caputxins a Sarrià– i torturat durant els mesos que va estar a la presó Model. Desvinculat del PSUC arran de les expulsions de Fernando Claudín i Jorge Semprún, s'hi va incorporar un altre cop a mitjan anys setanta, després del seu pas per Bandera Roja.

Figura destacada de la transició, el 1977 va ser elegit diputat del PSUC al Congrés, formació de la qual es va anar apartant progressivament per acostar-se als socialistes. Regidor a l'Ajuntament de Barcelona, senador i diputat al Congrés, la seva carrera política va tenir un punt d'inflexió amb el nomenament com a ministre de Cultura de l'executiu espanyol de Felipe González (PSOE) entre el 1991 i el 1993. Un càrrec en què, segons el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar la cultura «de totes les espanyes». Solé Tura estava retirat de la política des de principis d'aquesta dècada, i el 2007 la seva família va fer públic que tenia Alzheimer. L'evolució de la malaltia centrava el documental que el seu fill, Albert Solé, li va dedicar fa dos anys amb el títol Bucarest, la memòria perduda, homenatge i repàs a la seva trajectòria. Les mostres de condol es van succeir durant tot el dia d'ahir des dels partits catalans, espanyols i també de membres de l'executiu estatal. Tots destacaven la seva contribució a la democràcia.