«És un reconeixement efectiu a la feina de la Diàspora»

–«Catalunya té un seguit de competències pel que fa a les relacions exteriors que s'han d'exercir en benefici del país. És indubtable que una relació directa amb els governs dels països del con sud d'Amèrica pot resultar en beneficis reals per a Catalunya.»

–«Parlo no només de beneficis econòmics, que estan molt ben defensats per la xarxa d'oficines del COPCA, sinó de beneficis per la projecció exterior de Catalunya. Es tracta de tenir veu pròpia i defensar el protagonisme de Catalunya en diversos àmbits. És una aposta decidida del vicepresident i de la viceconsellera d'Afers Exteriors, que tindrà molts efectes positius a mitjà i llarg termini.»

–«En el camp cultural hi ha moltíssima feina a fer per aconseguir una millor projecció del nostre país. En l'àmbit educatiu, es podran aprofundir i ampliar les relacions de col·laboració que ja existeixen de forma incipient entre les universitats catalanes i les sud-americanes, per exemple. D'altra banda, l'Argentina és un país federal on els estats federats (que allà s'anomenen províncies) tenen facultats de signar acords internacionals en moltes matèries, la qual cosa facilitarà l'establiment de relacions directes amb Catalunya.»

–«No és fàcil, perquè no és una ambaixada. La delegació no és una figura gaire coneguda. Tot i amb això, no en tinc cap dubte de la bona acollida que tindrà aquesta oficina de representació, perquè Catalunya és una referència internacional en molts aspectes. El govern de la ciutat de Buenos Aires, per exemple, sempre ha tingut Barcelona com a referent urbanístic i de convivència. La delegació facilitarà aquestes relacions.»

–«N'estic convençut, de la seva col·laboració. Des de la presidència del Casal de Catalunya de Buenos Aires hi vaig tenir sempre una relació cordial, que no té per què canviar ara.»

–«Perquè és un tema llaminer per fer servir d'ariet en la lluita política, però no hi ha cap fonament. De fet, no som cap pioner en aquest tema. Galícia i el País Basc ja fa temps que tenen delegacions a Buenos Aires, i ningú no va muntar el circ mediàtic que es munta a Madrid cada vegada que Catalunya obre una delegació.»

–«La veritat és que no. Quan la Generalitat va començar a moure fitxa per obrir la delegació a Buenos Aires, des del Casal vam posar-nos a disposició del projecte i vam col·laborar de bon començament a facilitar els contactes a escala local. Tanmateix, molt endins tots els catalans de Buenos Aires teníem la sensació que un cop més vindria algú de Barcelona sense coneixement de la realitat sud-americana i no es podrien aprofitar les potencialitats de la delegació. Aleshores, quan m'ho van proposar va ser una sorpresa molt grata, perquè d'alguna manera és un reconeixement efectiu a la diàspora catalana, no des d'un punt de vista afectiu o de reconeixement de la feina feta en el passat, sinó del real potencial dels catalans de l'exterior a l'hora de fer lobby per Catalunya. Fa anys i panys que som als països d'acollida i coneixem millor que ningú com i a qui ens hem de dirigir per defensar els interessos de Catalunya. Arreu del món hi ha un capital humà enorme, que treballa des dels Casals Catalans.»

–«Sense dubtes! Ja no són centres d'acollida, sinó entitats culturals que barregen la cultura autòctona amb la catalana, i fan que arreu del món se senti la veu de Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva personalitat.»