El grup municipal de la CUP, a l'oposició, va explicar durant el darrer ple que l'acord de compravenda de la finca estava condicionat a «la superació del tràmit d'obtenció d'un informe previ del Departament de Governació i Administracions Públiques». «Doncs bé, la direcció general va emetre dos informes negatius sobre aquest afer», va assenyalar el regidor independentista Xavier Safont-Tria, que va afegir-hi que un data del 12 de març del 2008 i l'altre del 19 de febrer del 2009. La Generalitat entén que l'operació, amb la qual l'Ajuntament va vendre directament la finca a l'empresa municipal d'urbanisme Pumsa, s'hauria d'haver dut a terme a través d'una subhasta pública. Segons el regidor, el consistori, amb aquesta operació, «s'hauria saltat la llei».

La regidora de Serveis Centrals, Montse López (PSC), es va afanyar a puntualitzar que en cap cas aquests informes són vinculants i que, malgrat que el parer de la direcció general d'Administracions Públiques és el d'oposar-s'hi, l'Ajuntament disposa també d'informes jurídics tant interns com externs que diuen tot el contrari. A més, el govern municipal recorda que el concurs públic es va fer a través de Pumsa i que va ser llavors quan s'hi va presentar únicament El Corte Inglés i el va guanyar. Sigui com vulgui, la denúncia i l'intent per anul·lar l'acord pel qual es venia el solar de Can Fàbregas no van prosperar i només van rebre el suport de la CUP, perquè la resta de l'oposició –CiU i el PP– es va abstenir. Malgrat això, els tres grups ho van aprofitar per tornar a posar en dubte la legalitat del procés. Van ser especialment durs els populars, ja que van acusar el govern d'amagar informació i ser «barroers». «Vostès han de pagar un preu polític i apel·lo a la ciutadania perquè els castigui, i així serà», va afegir-hi Paulí Mojedano (PP), que va recordar alguns dels episodis que han marcat l'arribada d'El Corte Inglés a Mataró i el trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas, com ara el canvi de lloc del centre comercial sense argumentar-ho prou, l'ocultació de la vinculació familiar entre el regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, i els antics amos de Can Fàbregas o l'estudi per traslladar peça a peça la nau industrial, que no es va revelar fins després de les eleccions municipals.

L'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), va lamentar els constants atacs contra un projecte estratègic de ciutat que, segons va dir, s'ha fet amb tota «legalitat» i que ha d'ajudar a sortir de la crisi econòmica; d'una banda, perquè es crearan un miler de llocs de treball i, de l'altra, perquè s'invertiran uns 160 milions d'euros.