Millet va pactar amb el govern de CiU apartar l'Ajuntament del control financer del Palau

Fins al març del 2002 l'Ajuntament de Barcelona, una de les administracions que integren el consorci del Palau de la Música juntament amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura, tenia accés directe al control financer d'aquest ens públic a través d'un interventor que com a mínim un cop al mes anava al Palau i revisava els comptes. L'interventor designat pel consistori era Lluís Salvat, un tècnic «rigorós i seriós» que, segons exempleats del Palau, va acabar fent nosa a Millet i Montull perquè preguntava massa coses i en els últims mesos s'havia negat a estampar la firma en alguns documents perquè hi havia detectat possibles irregularitats. Aquests exempleats recorden que més d'una vegada la rectitud de l'interventor havia fet sortir de polleguera Montull. Va ser així com Millet va proposar a la Generalitat modificar els estatuts del consorci per prescindir de l'interventor municipal, amb l'excusa que amb el control del Departament d'Economia i Finances ja n'hi havia prou. El 8 de març del 2002, l'aleshores subdirector general de Control de la Intervenció General de la Generalitat, Josep Maria Vilarrubí Freixas, va enviar una carta a Fèlix Millet en què li feia saber que avalava la proposta «a fi d'actualitzar i normalitzar la gestió economicofinancera i pressupostària de l'entitat». En la carta, a més d'assumir la supressió de la figura de l'interventor, la Generalitat també acordava atorgar poders a Jordi Montull i Manuel Bertrand. Va ser a partir d'aquest moment que Montull va tenir firma per fer i desfer, també amb els diners del consorci. Però malgrat ser expulsat dels mecanismes de control dels comptes, l'Ajuntament de Barcelona no va abandonar el consorci, i fins avui ha continuat sent una de les principals administracions que més ajuts públics hi ha abocat.

Precisament avui divendres es donaran a conèixer les auditories del Palau i del consorci que han permès fer un primer calibratge del volum del desfalc econòmic que Millet i Montull han confessat que van cometre. Per una banda, el Departament d'Economia i Finances lliurarà aquest matí al jutjat una còpia de l'auditoria que s'ha fet del consorci del Palau de la Música, el braç a través del qual el Palau rep els ajuts públics i en què són representades totes les administracions. Tot i que el conseller Antoni Castells guarda sota pany i clau l'auditoria pública, se sospita que Millet i Montull haurien arribat a desviar entre 2,5 i 3 milions d'euros de fons públics per fer inversions immobiliàries a títol personal, per fer viatges de luxe i fer obres a casa seva. Igualment avui es donarà a conèixer una segona auditoria, la que l'actual direcció del Palau va encarregar de la fundació després de descobrir-se el pastís. Els resultats de l'auditoria els donarà a conèixer aquest vespre l'actual president del Palau, Mariona Carulla, després de la reunió que mantindrà amb el patronat de la institució. De la fundació, es calcula que Millet i Montull es van apropiar gairebé 30 milions d'euros, que també haurien desviat a comptes particulars. La fundació es nodreix de les aportacions milionàries que hi destinen cada any empreses privades. En la reunió d'aquest vespre al Palau, és previsible que alguns patrons posin el seu càrrec a disposició de la presidenta, com alguns ja han manifestat públicament, com és el cas d'Antoni Serra Ramoneda i Arcadi Calzada.