Més de 3.000 persones fan un acte de força en l'inici de la campanya de les consultes
Animen els ciutadans a mobilitzar-se el dia 13 per la independència en els més de 161 municipis que celebren la votació
Els organitzadors de les consultes són conscients que només una elevada abstenció podria aigualir la jornada electoral del dia 13. Per evitar que aquesta proliferi, han engegat una campanya informativa en els 161 municipis on se celebrarà la votació. L'acte d'ahir va ser-ne el tret de sortida, i també una presa de pols fonamental sobre el grau de mobilització que s'ha generat a l'estela de la consulta d'Arenys de Munt. I l'auditori es va omplir a vessar, amb més de 3.000 persones –segons els organitzadors– vingudes d'arreu del territori.
Després d'un matí de treball en comissions, Calçada va obrir l'acte subratllant la conjuntura en què tindran lloc les consultes. El periodista va situar l'Estatut, pendent d'una imminent sentència del TC, com «l'últim intent de buscar l'encaix amb Espanya». I va carregar amb duresa contra l'editorial conjunt consensuat per dotze diaris catalans en defensa de la carta catalana. Per a Calzada, el text és un «prec desesperat» per conservar la via autonomista. «La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència», va proclamar. El filòsof Josep-Maria Terricabras va al·legar que el que «realment molesta» és el dret del poble català «a opinar» sense necessitat de demanar «permís a ningú». Terricabras va reptar els que neguen que existeixi una majoria favorable a la creació d'un estat català a comprovar-ho amb un referèndum nacional. «Quan pugui parlar el poble no tinc cap dubte que es decidirà per l'opció millor, la que nosaltres proposem: la independència», va defensar.
Per amanir el rosari d'intervencions de representants d'entitats municipals que organitzen consultes, Francesc Ribera (Titot) va interpretar País petit i un cor dirigit per Jordi Llovet, El cant de la senyera. L'actor Lluís Canut va recitar el poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol. A la fila zero, seien junts l'actor Joel Joan, l'economista Elisenda Paluzie i l'escriptor Víctor Alexandre, entre altres persones conegudes. L'alcalde d'Arenys, Carles Móra, també va prendre la paraula. «És l'hora de dir prou al menyspreu i a l'escarni», va sentenciar. Móra va defensar la necessitat que el Parlament acabi proclamant la independència «amb vot secret, si fa falta, o recollint les 500.000 signatures per iniciar el procés si és precís». Un altre alcalde, el del poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, va fer una crida a fer pinya entorn de les consultes. Ramon Vilalta va reivindicar la unitat «pel dret a decidir, per dignitat, per l'estat que se'ns acosta».
Tres espais municipals seran col·legis
Sant Pere de Torelló, Sant Jaume de Frontanyà i Santa Coloma de Farners faran ús d'espais municipals per celebrar les consultes. Així ho van anunciar ahir l'alcalde del poble més petit de Catalunya, en què la votació es farà al mateix ajuntament, i un representant de la comissió organitzadora colomenca, que preveu que tingui lloc a una biblioteca pública. El batlle de Sant Pere de Torelló, Jaume Fàbrega, que ja havia avançat que cediria un espai que pertany al consistori, va al·legar que no pot negar-se a cedir dependències municipals sufragades amb diners dels ciutadans perquè s'hi celebri una activitat plenament legal. Tot i que el jutge ja va prohibir l'ús d'un local municipal per al referèndum d'Arenys de Munt i qualsevol suport per part de l'Ajuntament, la coordinadora de la consulta s'empara en el dret a la llibertat d'expressió per defensar-ne la utilització. «Quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat», va argumentar l'escriptor Víctor Alexandre. El govern espanyol, no obstant això, ja va advertir que actuaria davant de les consultes del 13-D tal com ho va fer amb la d'Arenys.
