L'astúcia de Salmond

La clau de l'independentisme d'Escòcia és l'habilitat política del primer ministre del país i les seves propostes

El primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, va engegar dilluns passat a Edimburg la campanya per celebrar un referèndum d'autodeterminació l'any 2010 amb la presentació del llibre blanc per a la independència. Novament, el líder del Partit Nacional Escocès va fer palesa la seva intenció de consultar els ciutadans quin futur constitucional volen per al país, i va remarcar que, més enllà de les diferències ideològiques entre els partits, s'ha de permetre a la gent exercir el dret a decidir.

Tot i que la redacció final de la pregunta del referèndum continua sent una incògnita, Salmond es va mostrar flexible a incloure en la papereta de vot les opcions de futur que defensen els partits de l'oposició: des d'una lleu ampliació de competències –defensada per laboristes i tories– fins a la màxima expansió del sistema d'autogovern o devolution max –una idea generalment associada als liberals demòcrates–. L'única condició de Salmond és que la independència ha de poder votar-se en la consulta.

L'estratègia

L'anunciada flexibilitat d'Alex Salmond en el disseny del referèndum ha d'entendre's com el resultat d'un doble fenomen. En primer lloc, Salmond encapçala un govern en minoria i necessita els vots de l'oposició per aconseguir fer la consulta. Ara per ara, només compta amb el suport insuficient dels Verds. Però l'actitud conciliadora i la voluntat d'integrar en la papereta de vot totes les sensibilitats polítiques existents a Escòcia no només és una estratègia per aconseguir finalment el suport d'algun dels partits de l'oposició –especialment dels liberal demòcrates–, sinó que la flexibilitat de Salmond també té un vessant a llarg termini. I és que en cas que el Parlament d'Edimburg es negués a fer el referèndum, el primer ministre podria argumentar davant dels ciutadans que el Partit Nacional Escocès és l'únic partit eminentment democràtic i disposat a defensar el dret a decidir dels escocesos. Laboristes, conservadors i liberals demòcrates quedarien retratats com a obstacles per a la bona salut democràtica del país. Tenint en compte que les eleccions a Escòcia són el 2011, l'argument independentista i especialment el dret a decidir podrien convertir-se en els temes estel·lars dels comicis. El Partit Nacional Escocès d'Alex Salmond podria fins i tot plantejar la votació com un plebiscit als plans independentistes, i aconseguir a les urnes la majoria necessària per fer un referèndum més endavant.

El paper de l'oposició

Resulta ingenu, però, pensar que l'oposició no és conscient de l'estratègia del líder independentista. Tal com Salmond planteja el referèndum, negar-se a celebrar-lo és gairebé un suïcidi polític. En un país en què més enllà de les sensibilitats polítiques preval la base democràtica de les institucions, negar el dret a decidir pot resultar ofensiu fins i tot per als ciutadans més unionistes. Els laboristes s'excusen amb la promesa d'ampliar les competències d'Escòcia si guanyen les properes eleccions britàniques, previstes a la primavera. De manera semblant, els conservadors també inclouen Escòcia en el debat electoral britànic. Però a peu de carrer més d'un es pregunta si tot plegat no són promeses que no s'acabaran de materialitzar mai, com tantes altres en període electoral. Si no hi ha cap canvi de rumb clar en la política escocesa en els propers mesos, la negativa de l'oposició al referèndum podria passar factura als grans partits i reforçar definitivament Alex Salmond.

Si no volen perdre bona part de la legitimitat democràtica, doncs, els partits de l'oposició hauran d'acceptar els plans de Salmond. Assumint aquest supòsit, és probable que se celebri un referèndum amb múltiples respostes –independència, devolution max o una lleu ampliació de competències–, tal com proposava dilluns el primer ministre durant la presentació del llibre blanc. Amb les enquestes a la mà, no seria agosarat predir que els escocesos es decantarien per la devolution max, un model màxim d'autogovern amb què es mantindria, però, la unió política amb el Regne Unit. Londres ho hauria d'acatar, i no hi hauria tribunals constitucionals ni retallades d'última hora. Tot i que no seria la independència, la devolution max tampoc no seria un escenari desfavorable per a Alex Salmond i el Partit Nacional Escocès. Des de la plena autonomia política i fiscal, i sempre que continuessin en el govern, els nacionalistes podrien demostrar als escocesos si són capaços de liderar el país sense la tutela constant de Londres. I qui sap si, més endavant, podrien tornar a plantejar el debat independentista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.