La cimera de Copenhaguen buscarà un acord mundial «sòlid i ambiciós»
L'ONU pretén que hi hagi un compromís global per reduir dràsticament els gasos contaminants
De Boer va recordar que el compte enrere ja ha començat i que és hora de donar respostes, motiu pel qual va demanar als delegats dels 192 països reunits en la cimera de Copenhaguen, que se celebrarà fins al dia 18, un «pastís de Nadal» format per tres capes. Caldrà consensuar la implementació d'accions immediates de mitigació, adaptació, finançament i tecnologia; després, assegurar el finançament a llarg termini, i finalment, tenir una visió compartida per tots sobre un futur baix en emissions de CO2.
La presidenta de la conferència, Connie Hedegaard, va manifestar que «es va acabar el temps de reiterar posicions i de fer declaracions. Fa falta una acció real» i va assegurar que és «el moment d'actuar», malgrat que «hi ha molts obstacles».
Encara que per a una gran majoria ja està descartat un document vinculant a Copenhaguen, José Hernández de Toro, portaveu de l'ONG Oxfam Internacional, va expressar la seva confiança perquè «s'assoleixi un acord que sigui just amb els quals més han sofert les conseqüències del canvi climàtic sense haver-lo provocat».
Però tant els moviments ecologistes com molts delegats dels 192 països participants creuen que hi ha poques possibilitats d'arribar a l'ambiciós compromís global de retallar fins al 40% dels gasos d'efecte hivernacle fins al 2020, en comparació amb els valors del 1990. Segons Hernández de Toro, el que ha d'evitar-se és que els líders polítics, dels quals més d'un centenar han confirmat l'assistència a la cimera, vagin a Copenhaguen «només per a fer-se la foto» i no aconsegueixin cap compromís. En aquest context, el primer ministre danès, Lars Lökke Rasmussen, va recordar en la sessió plenària que el món confia en les delegacions i totes les persones reunides per forjar un acord, i que «els líders no han vingut a Copenhaguen només per parlar, sinó per actuar». «Necessitem un acord que satisfaci a totes les parts i que sigui, a més, fort i ambiciós», va explicar el primer ministre danès, després d'apuntar que aniran a Copenhaguen els 110 caps d'Estat i de govern, cosa que va qualificar com la major mobilització feta fins a ara per combatre el canvi climàtic.
La Xina i els Estats Units, els dos països més contaminants del món, amb un 40% de les emissions de CO2, acudeixen a Copenhaguen amb una proposta de retallada, igual que el Brasil, que va a la conferència amb una nodrida delegació de més de 700 membres.
La cerimònia inaugural d'ahir, que va començar amb un retard de més de 40 minuts, va estar protagonitzada pel trompetista danès Palle Mikkelborg i el cor juvenil femení de la televisió pública danesa.
Amb unes condicions meteorològiques de fred i pluja, una vintena de manifestants i ecologistes s'havien apostat a l'entrada del centre de conferències Bella Center per demanar resultats concrets en la cimera.
A la tarda van començar les activitats del fòrum alternatiu Klimaforum, amb un programa de música, teatre, debats i exposicions finançat pel govern amfitrió danès i diversos patrocinadors privats.
L'Índia, la Xina i el Brasil
L'Índia, la Xina i el Brasil disposen d'un esborrany comú de negociació per discutir retallades en les seves emissions de gasos durant la cimera de Copenhaguen, va dir ahir el ministre indi de Medi Ambient, Jairam Ramesh. «L'Índia, la Xina i el Brasil tenen un esborrany bàsic. Tinc una còpia de l'esborrany bàsic... per a formar les negociacions», va dir Ramesh durant una sessió de control en la cambra alta índia, en declaracions citades per l'agència IANS. Ramesh viatjarà avui a Copenhaguen per participar en la cimera del clima, que durarà fins al 18 de desembre a la capital danesa i que comptarà amb la participació de desenes de líders mundials, entre els quals hi ha el primer ministre indi, Manmohan Singh. Fins ara, l'Índia ha promès una baixada voluntària del 20% al 25% en la intensitat de les seves emissions fins a l'any 2020 i ha assegurat que aquestes «mai seran majors que les dels països desenvolupats», en paraules del mateix ministre. Ramesh va protagonitzar ahir un debat acalorat amb diputats de l'oposició conservadora, que van acusar al govern de donar un gir en la política climàtica.
Lula aposta pels combustibles biològics
El president de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va demanar ahir al món canviar la matriu energètica i mirar amb més atenció l'alternativa que suposen els biocombustibles com els que produeix el seu país. En el seu programa setmanal de ràdio Esmorzar amb el president, Lula va afirmar: «els països haurien de canviar les seves matrius energètiques i el nou combustible ja té aquesta direcció», en referència amb l'etanol i el biodièsel produïts a Brasil. El president va fer la defensa dels biocombustibles en coincidència amb la cimera de l'ONU sobre el canvi climàtic i a la qual té previst assistir a finals de la pròxima setmana. Lula va assenyalar que en la seva gira recent per Portugal, Ucraïna i Alemanya va participar en trobades d'empresaris interessats en els biocombustibles brasilers i va recordar que la UE es va comprometre a barrejar fins al 2020 un 10% d'etanol amb la gasolina.
La Xina i les energies renovables
El govern xinès va anunciar un pla amb el qual es proposa augmentar l'ús d'energies renovables fins a un terç del seu consum a l'any 2050, segons va informar ahir la premsa oficial xinesa. Així ho va anunciar Han Wenke, director general de l'Institut d'Investigació de l'Energia, un centre pertanyent al major òrgan econòmic del país (la Comissió Nacional de Reforma i Desenvolupament de Xina, citat avui pel diari oficial China Daily. Segons Han, el pla energètic està en línia amb l'objectiu del país asiàtic de modificar l'estructura del seu consum d'energia, basat ara en un 70% en el carbó, cosa que converteix la Xina en un dels països més contaminants del món juntament amb els Estats Units. El nou projecte «contribuirà a l'objectiu de protecció ambiental i a combatre el canvi climàtic», va agregar el funcionari, dies després que el govern de Pequín anunciés, abans de començar la cimera, una reducció de les seves emissions de carboni de fins a un 45% el 2020.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 08-12-2009, Pàgina 18
- El Punt. Barcelona 08-12-2009, Pàgina 18
- El Punt. Camp de Tarragona 08-12-2009, Pàgina 18
- El Punt. Comarques Gironines 08-12-2009, Pàgina 17
- El Punt. Penedès 08-12-2009, Pàgina 18
- El Punt. Maresme 08-12-2009, Pàgina 18
- El Punt. Vallès Occidental 08-12-2009, Pàgina 18