Més de 700.000 persones voten per primer cop avui sobre la independència de Catalunya
L'organització consideraria un èxit que la participació s'acostés al 40% assolit en el referèndum de la Constitució Europea
Tres paperetes: «Sí», «No» i en blanc. Més que el resultat, que previsiblement serà favorable a la independència, la principal incògnita del 13-D és la participació. La coordinadora vol aconseguir el 40% del referèndum sobre el tractat de la Constitució Europea, malgrat que reconeixen que la demografia diversa dels municipis en qüestió pot fer variar molt la concurrència a les urnes.
No són els ajuntaments, els que criden els ciutadans a la consulta, sinó entitats privades, fet que impedeix a l'advocat de l'Estat poder impugnar les convocatòries, encara que s'utilitzin locals de titularitat municipal. Si el pressupost d'Arenys de Munt per organitzar la consulta era de 700 euros, avui hi ha municipis, com ara Cardedeu, que n'hi destinen 6.000. És només un exemple de la magnitud creixent que ha adquirit la iniciativa. Més de 15.000 voluntaris treballaran per fer possible la primera de les tres onades de consultes convocades fins a l'abril. Hi ha municipis de 700 habitants en què un centenar de veïns participaran en l'organització del dispositiu. Els catalans respondran a la pregunta «Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?» Les consultes no neixen com a resposta als entrebancs de l'Estatut. «Catalunya té un nivell de maduresa que no necessita cap pretext conjuntural per impulsar aquest procés», assegura un dels organitzadors del 13-D, Uriel Bertran. Podran acudir a votar els ciutadans que acreditin que estan empadronats al municipi respectiu, sigui quin sigui el seu origen, si tenen més de 16 anys. De fet, els immigrats constitueixen un 20% del gros d'electors (més de 125.000 persones).
Els catalans ja han començat a votar, no solament a Sant Jaume de Frontanyà, on ahir es va donar el tret de sortida a la primera tongada de referèndums, sinó de manera anticipada en bona part dels municipis implicats.
El secretari general del Departament d'Interior de la Generalitat, Joan Boada, va afirmar ahir que els Mossos d'Esquadra actuaran amb contundència en cas que hi hagi «alguna situació que vagi en contra de la seguretat de les persones», i va garantir que les consultes es podran desenvolupar «amb normalitat». La Falange va desistir en l'intent de convocar concentracions coincidint amb el 13-D després que la Generalitat les prohibís per avui. Però hi ha dues protestes previstes a Barcelona aquest migdia: d'Alianza Nacional a la plaça d'Urquinaona i d'Alternativa Española a la plaça d'Espanya.
L'endemà que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, menystingués les consultes perquè considera que, «objectivament, no porten enlloc», el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va indicar que «la batalla política important que té Catalunya és la defensa del seu Estatut». Els alcaldes del PSC van sortir estratègicament ahir en defensa de la constitucionalitat de la llei orgànica. El president d'ERC, Joan Puigcercós, va apel·lar a la força de les urnes i va situar les consultes en l'«esprint final per ser un estat independent». CDC pensa que les paraules de Rodríguez Zapatero portaran més gent a votar. Des d'Unió, que no promou el «sí» a diferència dels seus companys de federació, el líder de la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, va demanar respecte per la convocatòria, però va alertar que al darrere el 13-D «no hi ha només la independència» sinó també el malestar de Catalunya respecte a l'actitud del govern espanyol. «No crec que s'hagi de confondre el resultat de les consultes populars amb l'independentisme», va concloure. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, veu el 13-D com un fet «positiu».
Una de les fotografies de la jornada la protagonitzarà la consellera d'Acció Social i Ciutadania, la republicana Carme Capdevila, que votarà a Sant Hilari Sacalm. Polítics a banda, un centenar de personalitats han manifestat el suport a aquest exercici d'expressió democràtica. L'eclosió de les consultes s'ha encomanat també a l'estranger, on els catalans s'organitzen per poder decidir. A Suïssa es recullen vots anticipats per a un referèndum el 25 de maig.
