«Els nacionalistes catalans organitzen un 'referèndum'» és el titular de portada del diari francès 'Le Monde', que obre l'edició amb un text sobre «la recerca de legitimitat» dels independentistes catalans. La capçalera britànica 'Financial Times' també es fa ressò en portada de «vot dels catalans per la divisió». Altres diaris d'arreu del continent, com el britànic 'The Guardian', el francès 'Le Figaro' i l'italià 'Corriere della Sera' reporten les consultes independentistes a Catalunya d'aquest diumenge en textos en què citen el president del Barça, Joan Laporta, com «un dels campions més visibles de la campanya d'independència» a què li reconeixen un «fort valor simbòlic».

«Desenes de milers de catalans, frustrats pel que veuen com tres segles de dominació i espoli econòmic per part d'Espanya, van votar ahir en referèndum a favor de la independència de la regió de Catalunya en 166 localitats». Amb aquestes paraules comença el text que el diari 'Financial Times' dedica a les consultes independentistes del 13-D. Un text en què el periodista es fa ressò de les paraules del president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que aquest divendres va declarar que les consultes independentistes no anaven «enlloc». El diari britànic també reporta les declaracions de Laporta, «estan matant Catalunya i hem de reaccionar», i dóna compte del conflicte de l'Estatut al Tribunal Constitucional i les reclamacions econòmiques de part de la població catalana. «Els catalans s'han queixat durant molt temps d'estar obligats a fer irracionalment grans contribucions al pressupost espanyol», recull el diari, que explica, també, que el nacionalisme català «és més cultural lingüístic i geogràfic que ètnic» i aprofita per donar veu a un marroquí catalanista. El francès 'Le Figaro' parla, igualment, de la llengua catalana com «el cor de la batalla per la independència».

També en portada apareixen les consultes del 13-D a 'Le Monde', que els dedica, a més, l'editorial. Un editorial, «El mal català», en què el «desig d'emancipació» català ve comparat al basc, el flamenc i l'escocès. Tots ells, explica la capçalera francesa, tenen en comú que es donen en regions sotmeses a «forces centrífugues» en una Europa que els permet considerar «una ruptura sense violència», ja que «modificar l'antic traçat de les fronteres avui ja no és sinònim de conflicte armat». En un text extens a l'interior del diari, 'Le Monde' explica que els referèndums locals «ho tenen tot per desagradar el poder central», ja que, tot i que són «consultes sense valor jurídic, tots els partits en temen les repercussions polítiques». «Cadascú té les seves raons per anar a les urnes però tots parlen de la manca de respecte i les humiliacions que pateix Catalunya», resa el diari. La capçalera explica que «el frenesí» dels referèndums sobre la independència sorgeix de la iniciativa d'Arenys de Munt i afegeix una dissertació sobre la situació actual de l'Estatut, en què fa notar que «proposat pel Parlament regional, votat mitjançant algunes restriccions pel Parlament de Madrid, i després ratificat pels catalans en referèndum el 2006, el text és des de fa prop de quatre anys en espera al Tribunal Constitucional».

L'amenaça del Tribunal Constitucional a l'Estatut, que segons 'Le Figaro' ha «impulsat» el moviment independentista, així com l'editorial conjunt en defensa de «la dignitat» de Catalunya i els nacionalismes basc i gallec, són els protagonistes del text que la capçalera britànica 'The Guardian' dedica a la votació d'aquest diumenge, que qualifica com «emblemàtica, tot i que parcial i no oficial». El diari britànic també destaca que les meses electorals van estar organitzades per «separatistes» i es van instal·lar principalment en «àrees de fort suport» a la independència de Catalunya.

La capçalera italiana 'Corriere della Sera', per part seva, arranca el text sobre les consultes independentistes destacant la «indiferència» de l'electorat, de qui explica que només se'n va mobilitzar el 30%, però destaca el valor «simbòlic i polític» del 13-D. Una jornada amb «efectes col·laterals», com el de «compactar els dos grans adversaris polítics espanyols, socialistes i populars, contra 'la propaganda i les pressions' dels independentistes», explica el diari.