Les repercussions de la sentència

Els més de tres anys que acumulen els set recursos en contra de l'Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional han servit per fer tota mena de pronòstics sobre la sentència, però també perquè tothom –govern espanyol, català, partits, polítics, juristes...– sigui conscient de la magnitud de la tragèdia. És el primer cop que el Constitucional ha de pronunciar-se sobre una llei que no només ha estat aprovada pel Parlament i les Corts espanyoles, sinó que també ha rebut el suport del poble català en referèndum. La sobirania popular es contraposa a la decisió de dotze magistrats –deu en realitat perquè un està mort i un altre apartat de les deliberacions– per primera vegada, i s'ha obert el debat sobre si una llei que ha rebut l'aval de tot un poble pot ser avaluada per un ens format per juristes elegits políticament.

Per si això, fos poc s'ha de tenir en compte que molts dels articles impugnats en el text català es reprodueixen de forma gairebé idèntica o similar en altres, com el d'Andalusia, el País Valencià, les Balears, l'Aragó o Castella-la Manxa. En un estudi elaborat des del departament d'Interior i Relacions Institucionals el 2007, se xifrava en 119 els punts que són idèntics, molt semblants o que, si bé, difereixen en la forma no en el fons normatiu amb aquests altres textos. Des de Catalunya, veus com la del president de la Generalitat o el conseller d'Interior i Relacions Institucionals ja han alertat de les possibles repercussions d'una eventual retallada de la carta catalana. Quins són els efectes estrictament jurídics? La resposta és complexa i depèn, en bona part, del tipus de sentència que dicti el Constitucional. Fonts jurídiques expliquen que si el TC optés per passar les tisores pel text català, la retallada només afectaria l'Estatut aprovat el 18 de juny de 2006. És a dir, si el Constitucional dictamina que un article és inconstitucional, l'efecte de la sentència es limita a l'Estatut de Catalunya, tot i que un altre text posterior el reprodueixi calcat. La inconstitucionalitat no s'encomana, expliquen les mateixes fonts, gràficament. Això a efectes jurídics, perquè és de preveure el terrabastall polític que s'obriria si es declarés que una disposició és inconstitucional a Catalunya mentre que és constitucional a la resta de territoris.

La segona possibilitat, que algunes fonts veuen com a més previsible i temuda especialment, és que el TC no opti per una sentència restrictiva, sinó interpretativa, que limiti i determini la lectura dels articles recorreguts. En aquest cas, per continuar amb la metàfora, la interpretació sí que s'encomana, i afectaria tots aquells estatuts que continguin el mateix article. Fonts expertes expliquen que el Constitucional estaria establint un criteri interpretatiu que quedaria com a jurisprudència per a la resta de casos. De fet, les al·legacions que l'advocat de l'Estat va presentar contra el recurs del PP ja anaven en aquesta línia, reinterpretant i minimitzant els efectes dels articles impugnats pels populars.

Els experts obren encara una tercera via, però amb reserves. I passa perquè des d'un jutjat o un tribunal s'impulsés una qüestió d'inconstitucionalitat contra els textos que no han estat impugnats i, en canvi, contenen articles sí anul·lats en el cas català. Reconeixen que no s'ha fet mai i pràcticament descartaven aquest camí.