Ausàs admet que no sap quan Montilla donarà el llum verd a la llei de vegueries

El Departament de Governació comptabilitza tan sols onze al·legacions diferents al seu projecte d'organització territorial

Ausàs va constatar ahir amb resignació, per primer cop, que no és a les seves mans l'aprovació d'una llei que ha revoltat part del territori i, sobretot, a la qual s'han oposat amb força barons del PSC com el mateix Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, o Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona. Després que Montilla decidís dimarts ajornar l'aprovació del projecte per part del Consell Executiu, Governació, a les mans d'ERC, confia que pugui tirar endavant aquest mes.

Els republicans, però, són conscients que, si la direcció del PSC no guanya aviat la pugna oberta amb els seus barons, serà molt complicat que hi hagi el temps necessari perquè el Parlament pugui tramitar-la abans de les pròximes eleccions, previstes per la tardor. En aquest cas, la norma cauria com totes les que la cambra no aprovi a temps. També ICV ha expressat sense reserves els seus dubtes sobre la conveniència d'impulsar la llei, una de les normes estel·lars dels republicans a l'executiu. Ho va fer el mateix president dels ecosocialistes i conseller d'Interior, Joan Saura, que va confessar que veu molt difícil que sigui possible.

CiU va tornar a qüestionar l'aprovació de la llei, que figura en el pla de govern del tripartit i que Montilla s'ha compromès a impulsar però sense les presses que sí que té ERC. El portaveu de la federació al Parlament, Oriol Pujol, veu «extremadament precipitat» obrir el meló de les vegueries a menys d'un any dels comicis al Parlament. I va demanar de nou al govern que busqui el «consens del territori».

L'oposició sorgida sobre el terreny s'ha manifestat també en les al·legacions presentades al projecte de Governació. El departament d'Ausàs n'ha comptabilitzat onze, tot i que n'hi ha una que n'agrupa 5.000 que han estat promogudes per l'Ajuntament de Tarragona, que reclama la capitalitat tarragonina de la vegueria que es disputa amb Reus. Altres institucions han formalitzat igualment el seu rebuig a aspectes concrets de la llei en forma d'al·legacions. És el cas del Consell General de l'Aran, de la Diputació de Barcelona, dels consells comarcals de la Cerdanya i l'alta Ribagorça i dels ajuntaments de Lleida i del Pont de Suert. A aquest paquet s'han d'afegir, a més, cinc al·legacions presentades des de l'àmbit privat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.