CiU alerta Puigcercós que la llei de consultes no valdrà per a un referèndum d'independència

Una de les lleis més representatives de les que impulsen les conselleries d'ERC, de desplegament estatutari, està des d'ahir pendent d'aprovació en comissió parlamentària, prevista pel dia 27 de gener. La ponència de la llei de consultes «no ha anat gaire bé», segons CiU, fet que evidencia encara la mateixa llunyania entre les parts que al principi de la tramitació. La federació considera que no es desplega l'article 122 de l'Estatut en tota la seva potencialitat, mentre que ERC afirma que les raons de CiU per rebutjar-la «no són prou consistents». En un intent d'acostament al principal grup de l'oposició, ahir el tripartit va acceptar desenvolupar totes les possibilitats de l'article amb una segona llei, centrada en les consultes que no són referèndums –entenent els referèndums basant-se en la sentència del jutge Baltasar Garzón sobre el pla d'Ibarretxe–. CiU va rebutjar la proposta de manera immediata. La previsió és que la norma se sotmetrà a votació en el ple del 10 i 11 de febrer, sempre que cap grup no porti la iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries, fet que retardaria la votació fins al març.

Els referèndums, doncs, resten subjectes a l'autorització de l'Estat, d'acord amb la Constitució, però ERC ha insinuat diverses vegades que la llei, treballada pel Departament de Governació de Jordi Ausàs, podrà ser utilitzada per consultar els catalans sobre la independència. En un bany de realisme, el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va advertir Puigcercós que l'Estat és el que hi té l'última paraula. «No permetrem que es faci veure que la llei serveix per al que no serveix», va dir Pujol. El diputat convergent va reconèixer en roda de premsa que no sabia que ahir era l'últim dia de la ponència d'una llei que considera que només «servirà pel que deixi fer l'Estat».

La portaveu republicana a la cambra, Anna Simó, va replicar que ERC, especialment sensible amb aquesta norma, ha impulsat la llei perquè sigui utilitzada i que servirà «per a tot allò que sigui consultable» –i s'ha demostrat amb el 13-D que el dret d'autodeterminació ho és–. Sense anar més lluny, el cap de setmana passat Puigcercós va assegurar que, un cop la llei sigui aprovada, si es presenta una iniciativa legislativa popular pro referèndum nacional vinculant d'autodeterminació que compleixi els requisits i és validada pel Parlament, «ja pot dir el que vulgui el govern espanyol».

Simó va recordar també que a l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005, en l'article 122, no figurava la frase «salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució», que supedita els referèndums a l'autorització estatal. La portaveu republicana va responsabilitzar tant el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, com el líder de CiU, Artur Mas, de la inclusió d'aquest extrem. Per tot plegat, troba «inconsistents les excuses de Pujol per no donar suport a la llei». «Ni ells encara no saben què faran», va dir Simó, que va ironitzar que «per fer enquestes no fa falta demanar autorització a l'Estat; el que proposa CiU és el bus de l'Estatut».