El senyor Maluenda i la llum del saber

Escolteu-me bé, germans, perquè el que us vull contar mereix ser sabut per tothom (o tot lo món) i per totes les generacions venidores de valencians (o valencianes).

La tenebra de la ignorància envaïa tota la nostra terra fins que va arribar eixe gran prohom valencià, eixe savi de la història, eixe immens erudit de la filologia universal anomenat Rafael Maluenda, vicepresident de les Corts del PP, i amb un sol llibre va fer que la llum del seu saber esvaïra la foscor de la incultura.

Fugiu, ànimes mesquines, bròfegues i mediocres de l'analfabetisme catalanista i amagueu-vos en els vostres aixoplucs del nord, perquè per fi ha arribat (o aplegat) aquell que com un Jaume I, un Francesc de Vinatea o un sant Vicent Ferrer, esperaven amb ardor alenant tots els valencians (o valencianes) de lo Regne.

Escolteu-me bé, germans, perquè algú ho havia de dir per fi. Quan el rei En Jaume I el Conqueridor va arribar (o aplegar) a aquestes (o estes) terres, els mossàrabs ja parlaven romanç valencià que és el mateix que parlem els valencians (o valencianes) d'avui (o hui) en dia. I que per descomptat (o per supostíssim) no té absolutament res a veure amb eixe ridícul dialecte del francés que és el català.

De fet, sospitem que no sols els mossàrabs parlaven ja el nostre valencià; també els àrabs i visigots. I els romans també, hòstia, ja està bé d'ocultar la nostra història! I els ibers, que cremaven falles, bevien orxata en les seues barraques i exclamaven amb potentíssim vibrant ressò: «Xe, collons! Amunt València! Vixca el València!». I els hòmens de Cromanyó, aquells, també. I els hòmens de Neandertal també el parlaven. Sí, què passa? Perquè ja està bé de dir mentides (o mentires), que la llum de la veritat il·lumine la nostra terra. Que el saber embriague i curulle els nostres cors: Adam i Eva, també parlaven valencià. Sí, xeee, què passa? Pa collons els meus!

Sort hem tingut que, amb el seu llibre (pagat per tots els valencians), el vicepresident de les Corts ens (o mos) ha il·luminat i enlluernat per causa dels seus infinits i inabastables coneixements.

Així doncs, una vegada revelada la nostra autèntica història, des d'aquestes (o estes) pàgines volem proposar que al Sr. Rafael Maluenda i Verdú, monoverí de pro, se li faça un monument justet al costat del que ja té eixe altre patriota que fou Francesc (o Paquito) Vinatea.

La seua estàtua en bronze albirarà amb posat transcendent però tranquil la llunyania on la seua ciència ha fet que se'n vaja la foscor de la ignorància catalanista. A un costat Rita Barberà amb pentinat de fallera valenciana (o valencià) recolzarà una mà sobre el muscle del pròcer Maluenda i a l'altre costat l'Honorable Francisco Camps, sempre amb vestit impecable, esguardarà amb orgull i satisfacció el seu antizaplanista company de partit.

I per cert, en aquest (o este) llibre també es diu que la situació d'Espanya en 1936 era insostenible amb esglésies cremades i assassinats i per això allò de l'Alzamiento Nacional, gloriós (afegim nosaltres) i el general (o Generalísimo) Franco. Pensant-ho bé, considerem que una estàtua és insuficient per a retre homenatge a tant de patriotisme del Sr. Maluenda.

Este home no té preu, és un sant, un màrtir de la Croada. Hem de parlar amb el papa Benet i proposar-li la seua immediata i irrevocable beatificació. Au! Tots a una beu xermans bingau. Vixca Maluenda, vixca, vixcaaaa...