Un paradís per descobrir

El Iemen té totes les qualitats per convertir-se en un lloc de culte per als viatgers atípics

És el país de la reina de Sabà, la terra triada pels descendents de Noè per assentar-se, i va ser consagrada com a centre de cultura oriental i comerç en l'antiguitat. I encara conserva part d'aquesta escletxa medieval, d'aquesta preuada virginitat. El Iemen, un país amb una potencial indústria turística encara per desenvolupar, té totes les qualitats per convertir-se en un lloc de culte per als viatgers atípics que fugen de les massificacions turístiques i busquen aquells paisatges especials que conserven l'essència primitiva.

La capital, Sanà, data del segle VI aC, i es creu que va ser fundada per Sem, un dels fills de Noè. La Unesco la va declarar patrimoni de la humanitat a mitjan dècada dels 70, i va ser capital cultural del món àrab el 2004. Als seus antics carrers de pedra, plens de vida i envoltats de comerços i mesquites, no és habitual encreuar-se amb occidentals. I aquesta és precisament una de les claus del seu encant.

Asseure's en un dels petits però abundants restaurants a menjar saltah, un plat típic iemenita a base de carn, és un dels plaers dels quals el turista pot gaudir a Sanà. O fer un volt per algun dels carrers principals i anar de botiga en botiga a practicar l'art del regateig. El preu baix dels productes és un altre dels avantatges del país. Per menys de dos euros es pot gaudir d'un bon esmorzar, i per menys de 10 cèntims es pot agafar l'autobús.

Mastegar cat

Però si el turista vol conèixer les tradicions i costums iemenites a fons, pot adquirir cat en qualsevol mercat. El cat és un dels pilars de la societat iemenita. Aquest estimulant vegetal es consumeix a gran part de la major part de la Banya d'Àfrica (Kenya, Etiòpia, Somàlia, Djibouti i Eritrea) i al Iemen. El cat es mastega, com la coca al Perú, i manté els que en consumeixen actius i desperts, els lleva la gana i els provoca set. La imatge d'homes amb una gran bola de cat a la boca és freqüent en aquest país. El botiguer, el guàrdia de seguretat de l'aeroport, el conductor de l'autobús, el taxista, l'empleat d'un banc i el d'una oficina de canvi... Qualsevol d'ells atén els clients amb un somriure i les dents amb taques verdes. Els homes solen mastegar cat al carrer o a casa, amb els amics, parlant de política o de qualsevol altra cosa. Les dones també comencen a mastegar-ne cada cop més, però, a diferència dels homes, només ho fan a casa, en casaments o altres celebracions.

L'arquitectura iemenita és coneguda arreu del món. Les seves fortificacions i construccions medievals s'han mantingut gairebé intactes al llarg dels segles. A la part vella de Sanà, els edificis alts i estrets de color terrós amb un toc de pintura blanca s'alcen a cada costat del Saila, l'antic canal per on passava l'aigua. Encara conserven les anomenades qamaria, unes finestres amb vidres de colors que es reflecteixen a l'interior dels habitatges amb la llum del sol. Un dels màxims exponents arquitectònics és Dar al-Hajar, un palau que Ali ben Salih al-Omari va fer construir a finals del segle XII per ordre de l'imam Al-Mansor. L'edifici s'aixeca sobre una roca, i era la residència d'estiu del rei Iahia bin Hameed al-Deen. Una altra de les visites imprescindibles de Sanà és Bab al-Iemen, el centre neuràlgic i comercial de la ciutat i l'única porta que va quedar intacta després dels bombardejos de l'aviació egípcia durant la guerra civil del 1962. No costa gaire que algun iemenita s'acosti als turistes, ansiós per practicar anglès o per convidar-los a un te i que coneguin la seva família.

Un país hospitalari

La famosa hospitalitat àrab té una fama ben merescuda al Iemen. Passejant per la capital, tampoc costarà gaire als turistes trobar-se algun casament, ja que cada dijous s'acostuma a celebrar-se'n. Homes que ballen amb el vestit típic, música, petards, llums decoratius... són els ingredients dels enllaços nupcials iemenites. Els homes fan la celebració al carrer, mentre que les dones llueixen els millors vestits, pentinats, joies i maquillatges a casa, mastegant cat, fumant la pipa d'aigua, parlant i ballant. I el divendres els turistes poden sentir l'oració provinent dels altaveus de les més de cinquanta mesquites que hi ha a la ciutat. Els minarets des d'on es crida a l'oració tenen una forma especial, arrodonida, en comptes de punxeguda, amb un toc de llum verdosa i rosada.

Segons el Ministeri de Turisme, l'any 2003 van visitar el país 154.667 turistes, i el 2008 ja van ser 404.497. Aquestes dades reflecteixen l'esforç del ministeri per promocionar l'ecoturisme i el turisme cultural. També s'impulsa el paper de la indústria turística en l'estratègia de cooperació al desenvolupament, ja que el Iemen és el país més pobre de la península Aràbiga. Però en els últims anys el país ha tingut algun problema a causa de la poca seguretat que hi ha a la zona. El juliol del 2007 hi van ser assassinats set ciutadans de l'Estat espanyol, quatre dels quals eren catalans, mentre hi feien turisme. Per tal d'intensificar la seguretat dels turistes, el govern del Iemen ha creat una policia militar dedicada exclusivament a protegir els estrangers. Se la coneix com la Unitat de Seguretat per al Turisme, i es va formar el 22 d'octubre del 2007, tot i que just ara comença a ser operativa. La integren uns 500 soldats, i es preveu que se n'hi afegeixin un centenar més aquest febrer i que també inclogui dones soldat en un futur pròxim. Aquest dispositiu també disposa de 25 vehicles i d'un telèfon gratuït d'emergències –el 8009999–, que s'activarà pròximament. D'altra banda, des de dilluns passat a l'aeroport del Iemen no es tramiten visats, sinó que s'han de demanar a l'ambaixada. Amb les mesures que ha començat a aplicar el govern, es pretén atraure turistes i incrementar els ingressos d'un del països més empobrits de l'Orient Mitjà. Però a part de les campanyes publicitàries i del reforç de la seguretat, el millor reclam del Iemen són els mateixos ciutadans, els paisatges, l'arquitectura i la gastronomia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.