Decepció i ràbia podrien ser els dos conceptes que defineixen la situació que ha provocat al Penedès l'aprovació aquesta setmana del projecte de llei de vegueries del govern. La societat civil del Penedès s'ha començat a moure per intentar aturar, en última instància, que s'aprovi un model territorial que esquartera un territori històric víctima de la divisió territorial franquista. Les entitats lamenten que, una vegada més, s'hagin posat els interessos dels partits per davant dels interessos de la societat, malgrat el clam unànime de la població de l'Alt Penedès i el Baix Penedès, el Garraf i part de l'Anoia. I els empresaris lamenten que la nova llei freni l'important potencial econòmic d'aquesta zona malgrat que han donat proves suficients de la seva viabilitat.
Les entitats i associacions del Penedès no han rebut amb bons ulls la decisió del govern d'aprovar un projecte de llei que no reculli la vegueria del Penedès ni en faci cap menció específica, malgrat que ERC insisteix que s'han modificat els mecanismes per crear una vegueria nova exclusivament pensant en el Penedès. La Unió Empresarial del Penedès (UEP) considera que un moment de crisi econòmica com l'actual no és l'indicat per obrir un debat sobre una llei fonamental com aquesta, que suposa la reestructuració de tot l'aparell administratiu del país. Francesc Simó, gerent de la patronal adverteix que el que no es podria tolerar ara és que aquest debat es convertís en un episodi de discrepàncies com el que ja s'ha viscut amb l'Estatut. Simó considera que aquesta hauria de ser una llei de consens i veu que encara hi ha moltes discrepàncies per resoldre. El gerent de la UEP recorda que la patronal va decidir donar suport a la campanya de la vegueria amb la intenció que el projecte de llei inclogués aquest territori en la nova ordenació. Per ell, les vegueries haurien de servir per desenvolupar estratègies basades en el potencial de cada territori i en el cas del Penedès ja no es compleix. El president de l'Adeg (Associació d'Empresaris del Garraf i el Penedès), Xavier Cardona, no va amagar ahir la seva indignació davant el projecte de llei aprovat pel govern. La proposta del conseller Ausàs provoca una situació al Penedès «molt pitjor que l'anterior». Segons ell, fins dimarts passat les comarques del Penedès tenien l'esperança que algú hagués escoltat les seves demandes. «Però ara veiem o que ells són insensibles o que nosaltres hem estat cridant a la lluna», va dir Cardona. Segons ell, el més decebedor és que les comarques del Penedès han fet tot el procés per explicar les motivacions, les causes i la conveniència que el govern reconegués aquest territori com una unitat, però «ha estat un diàleg de sords». Cardona creu que si la llei es desenvolupa tal com està redactada en aquest moment, el Penedès perdrà tota la seva personalitat absorbit pel forat negre de la marca Barcelona, que ningú no posa en dubte. Cardona creu que el model territorial que vol desenvolupar el govern generarà una tendència a la macrocefàlia que no serà bona per al país. Segons el president de l'Adeg, «tindrem un país amb un gran cap gros i unes cames primes.»
El malestar que expressaven ahir els empresaris també es fa notar en les entitats. N'hi ha algunes que aquesta setmana han iniciat contactes amb l'objectiu d'organitzar mobilitzacions a les comarques del Penedès. Per algunes entitats «el projecte de llei no és res més que una presa de pèl», tal com va dir ahir Jaume Claramunt, de la Comissió Onze de Setembre, adherida a la campanya per la vegueria pròpia. Claramunt creu que la llei s'ha fet «per tapar les vergonyes del tripartit i velar els projectes que no han tirat endavant abans que arribi la campanya electoral». De fet, per la Comissió Onze de Setembre, la vegueria del Penedès només serà possible amb la independència de Catalunya, ja que l'entitat independentista considera poc probable que el Congrés espanyol doni el vistiplau per a la revisió dels límits provincials necessari tant per configurar la vegueria del Penedès com algunes de les que ja s'han previst en la redacció de la llei. Claramunt creu que la nova llei només es desplegarà per fer el canvi de placa a les diputacions.
L'associació cultural la Fornal de Vilafranca considera que aquesta llei és una prova més de la voluntat del govern d'escoltar el que demana la ciutadania. David Sánchez afirma que aquesta llei «només beneficiarà els interessos expansionistes de Barcelona i la seva àrea metropolitana». Segons ell, el Penedès tornarà a quedar per servir els interessos de la capital, com demostren els projectes dels polígons logístics o el CIM del Baix Penedès. Precisament, aquest projecte és un dels arguments que també fan servir els ecologistes per criticar l'actitud del govern respecte al futur del Penedès. Mònica Hill de l'associació Bosc Verd va assegurar ahir que aquesta entitat estarà davant de qualsevol iniciativa que serveixi per impulsar la vegueria i va demanar als polítics del territori que facin una profunda reflexió sobre la manca de maduresa democràtica que ha demostrat el govern català. «Aquest projecte de llei és un insult a la democràcia real», va dir. Segons ella, el fet que el projecte de llei no contempli la vuitena vegueria posa en perill el model socioeconòmic que una clara majoria de la ciutadania ha demanat per al Penedès. Per Hill, qui pot i hauria d'exercir més pressió en aquest moment són els polítics del territori que tenen representants dels seus partits al govern perquè si no ho fan, en un futur no gaire llunyà «no podran defensar un Penedès diferent del que imposi el model socioeconòmic de l'àrea metropolitana. Pels ecologistes, ara són els polítics del territori els que han de demostrar «fins a quin punt s'estimen la vegueria del Penedès». Mònica Hill recorda que l'àmbit funcional que es vol aprovar és una «enredada» que ha servit de moneda de canvi en algun moment de tensió, però que mai no revertirà en benefici de la unitat del Penedès.


























Comentaris
Llavors Catalunya era dividida en les provincies de La Seu d'Urgell, Barcelona, Tarragona i Segorbe (sud del riu Ebre).
Al 1822 hi va haver una altra divisió provincial Lleida, Catalunya (Barcelona), Girona i Tarragona (amb Alt Penedès, Garraf i Anoia).
Al 1833 es va tornar a dividir Catalunya mes o menys com ho teniem fins ara, és a dir Lleida, Barcelona, Girona i Tarragona (aquest cop, només el Baix Penedès en formava part i, que jo sàpiga en Franco encara no havia nascut...).
Llavors del 1931 al 1939 hi va haver un intent de retornar a les vegueries on se'n van crear 9, entre elles la de Tarragona que incloïa el Baix Penedès, l'Alt Penedès i el Garraf. Però després en Franco (aquest cop si) va tornar a la divisió del 1833.
Es a dir que si treiem l'etapa del 1931 al 1939, fa gairebé 2 segles que el Baix Penedès és dividit de l'Alt Penedès i el Garraf.
Tot això ho explico perquè visc al Baix Penedès, treballo a Tarragona i no tinc cap inconvenient en formar part de la vegueria del Camps de Tarragona.
Salut !
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.