CiU i IA justifiquen la moció de censura al·ludint a la, segons ells, «paràlisi» de què és objecte l'equip de govern presidit per ERC. L'encara alcalde, Xavier Targa, es va defensar amb números i xifres i amb l'absoluta transparència amb què han estat gestionats. Va ser la referència més clara a les greus acusacions d'irregularitats urbanístiques que pesen sobre l'exalcalde, Joan Güell, i un dels artífexs de la moció de censura que es farà dimecres. A Güell s'el considera el màxim responsable de la situació dels 76 pisos dels quals els serveis jurídics de la Generalitat van declarar nul·la la llicència i que a hores d'ara ja ha passat a l'estadi judicial.

L'alcalde va exposar, com a prova que el seu ajuntament no havia estat paralitzat, el fet que les inversions s'han triplicat des que ells són al govern. I ho va corroborar amb xifres. L'any 2006 l'Ajuntament d'Amer va destinar 933.991 euros a inversions, i el 2008 aquesta xifra va arribar fins als 3.465.202 euros.

Fins ara hi ha hagut fins a 23 canvis d'alcalde en 21 pobles de les comarques gironines. La majoria dels canvis d'alcaldia han estat fruit dels pactes de govern entre formacions polítiques. És el cas de Palafrugell, Torroella de Montgrí, Vall-llobrega, Rupià, Pedret i Marzà, Beuda, Aiguaviva i Quart. Però també n' hi ha hagut de traumàtics, és a dir, de forçats per una moció de censura. És el cas de Mont-ras, Vilafant, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Cantallops, Riudarenes i Cassà de la Selva. Entremig, hi ha hagut alguns alcaldes que han dimitit per motius diversos, a Cabanes, Garriguella –en quedar en minoria–, Rabós d'Empordà –per discrepàncies amb el grup–, Vilobí d'Onyar –per motius personals– i Planoles –per un presumpte delicte–. I hi ha un cas de defunció, el de Viladrau. A més, cal remarcar que a Rupià i Riudarenes hi ha hagut un doble canvi d'alcalde. A Rupià estava previst; a Riudarenes, el segon alcalde va dimitir al cap de tres mesos.