La presentació de l'avantprojecte de la nova llei de vegueries ha aixecat polèmica pels noms, l'àmbit territorial o la capitalitat, però s'ha parlat ben poc del seu objectiu últim, que és apropar i simplificar l'administració. D'entrada, el que es planeja –si s'acaba aprovant– comportarà un simple canvi de nom, de les actuals diputacions als consells de vegueria, que a Tarragona es dividiran en dos: el del Camp de Tarragona i el de les Terres de l'Ebre. En el fons, però, només és el primer pas, perquè hi apareixen dues reformes importants i complementàries: la llei electoral i la de governs locals, que ha d'ordenar l'administració i repartir competències entre Generalitat, vegueries i consells comarcals. Encara pot anar per llarg, però ara per ara els dubtes abunden entre els responsables.
L'escepticisme a causa de la nova llei i la incertesa sobre el futur redisseny dels consells comarcals són el sentiment majoritari entre els presidents d'aquests ens, si bé alguns –sobretot els d'ERC– semblen més informats. En tot cas, la majoria coincideix que no s'han d'envair competències amb les noves vegueries, ja que reivindiquen la importància dels ens comarcals com a prestadors de serveis al territori.
Eudald Roca, president del Consell Comarcal del Tarragonès, és un dels qui ho té més clar: «amb la nova llei –la dels governs locals, que encara està en tramitació al Parlament– sembla que els consells tindran un pes més gerencial, que és una cosa que ja hem potenciat al Tarragonès, i hi seran representats tots els alcaldes», explica. En el cas del Tarragonès, per exemple, es passaria dels 33 consellers actuals a 23: els 22 alcaldes i un representant més de Tarragona, ja que se li aplicaria un coeficient corrector. Desapareixeria, per tant, «la figura del conseller que és escollit per un pagament de favors polítics», ja que per a ell «no pot ser que hi hagi consells on hi ha municipis que estan per damunt d'altres segons el seu color polític». L'alcalde de la Secuita, per tant, veu «força encertat» aquest plantejament, ja que permetrà als consells centrar-se en «la funció per la qual havien estat creats: ser un òrgan de mancomunitat de serveis per als municipis». Una funció en què segons ell «s'especialitzaran» en el futur, ja que creu que la creació dels consells de vegueria no els traurà competències.
El president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez, veu que el debat «és molt incipient», i si bé «ja fa temps que se'n parla, i em consta que els ens municipalistes hi estan treballant, encara hi ha moltes interpretacions, no hi ha cap pronunciament ferm i no crec que es pugui resoldre immediatament». Això sí, «tot indica que es donarà més pes al consell d'alcaldes». L'alcalde de Calafell, de fet, és optimista i creu que els consells comarcals «poden ser molt útils», però avisa que ara «tenen poques competències: o se'ls dota amb més o mala peça al teler, perquè el ciutadà els interpreta con un procediment més de tràmit, un obstacle més».
La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla, es mostra tranquil·la: «el projecte de llei de les vegueries, com sabem fins ara, no parla d'afectació de les competències dels consells comarcals», explica. Segons ella, «les vegueries estan plantejades pel govern com les administracions que han de substituir les diputacions provincials, i els consells haurien de continuar desenvolupant les seves funcions actuals, molt més pròximes al territori, de serveis directes sobretot als ajuntaments més petits». La tinenta d'alcalde de Valls hi posa exemples: el servei de retirada de vehicles abandonats –que l'Alt Camp posarà en marxa enguany–, serveis mediambientals, atenció social, oficina de consum, beques de llibres i menjadors... Mansilla tampoc no pateix pel futur del personal: «Pel que sabem fins ara, no es reduiran treballadors ni es traspassaran al futur consell de vegueria».
El president del Consell Comarcal de la Conca, David Rovira, mostra reticències a la creació de les vegueries: «personalment crec que no està prou madur», indica. Per a ell, en canvi, els consells són bàsics, ja que «necessitem mancomunar serveis i anar a la una». Rovira denuncia que «el que fan és convertir-ho en un organisme merament administratiu, i això és un error que ho desmuntarà tot». L'alcalde de l'Espluga de Francolí recorda que a la Conca donen molta importància al consell d'alcaldes, perquè «cada territori té una manera d'enfocar les coses i busca les seves prioritats i es marquen en funció de la representació política que són els ajuntaments». També admet en aquest sentit que «segurament hi ha aspectes que són modificables i que poden anar millor, com el del finançament».
El president del Consell Comarcal del Priorat reconeix que «no s'ha plantejat» el debat de les competències, i tampoc no creu que preocupi gaire els ajuntaments. «No he cregut mai que això tirés endavant; potser sí en una situació econòmica diferent a la que estem ara, però muntar ara aquesta llei no toca», diu l'alcalde de Cabacés.
El president del Consell Comarcal del Baix Camp i alcalde de la Selva, Josep Masdeu, confia que l'estructura territorial en vegueries serveixi «per millorar l'atenció a les necessitats dels ciutadans», per la qual cosa «les expectatives són que el desenvolupament permeti complir aquests objectius».
«Apostem per la vegueria, i el que ens interessa és que el canvi es faci de la manera més ràpida i efectiva possible», explica el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Daniel Andreu, que confia que així «potser es restringirà l'administració, i ajudarà a optimitzar els recursos». L'alcalde de l'Aldea encara és més contundent a l'hora de valorar les competències que han de tenir els consells: «Si se n'han de perdre em sembla perfecte, sempre que siga per evitar duplicitat de funcions i més despesa». En aquest sentit, veu bé «que la vegueria xucli gradualment el pes polític dels consells, que es quedarien amb una activitat merament administrativa i de mancomunitat de serveis». «L'important és que els consells no envaeixin les vegueries, després de l'autonomia municipal arriba el poder de decisió que tindrà la vegueria, i no pot haver-hi una administració intermèdia, si bé caldrà veure com es complementen amb el desplegament de la llei», constata Andreu, que fins i tot creu que «caldrà rebaixar la plantilla actual del consell» que, en el seu cas, és la més nombrosa de tota la demarcació.
El president del Consell Comarcal de la Ribera, Bernat Pellisa, veu la creació de la vegueria de l'Ebre com «el pas que faltava després de la descentralització de la Generalitat i de la Diputació, que ara té un vicepresident a l'Ebre que realment exerceix d'això». Pellisa no sap com afectarà al consell, si bé els alcaldes «encara no s'han manifestat explícitament preocupats per la pèrdua de pes polític de la comarca». Igual que es proposa descentralitzar alguns serveis de la vegueria a Amposta, Pellisa reclama que també a la Ribera cal mantenir-hi una infraestructura. «Tenim una delegació de Carreteres de la Generalitat i ara esperem tenir-ne una altra de Transports», explica. L'alcalde de Rasquera recorda que es fan obres d'ampliació al Consell Comarcal –de 500 m² passarà a 2000–, que així «pot tenir una subseu de la vegueria per continuar oferint serveis a tota la Ribera d'Ebre».
LES OPINIONS DELS CONSELLS COMARCALS
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.