[D]
0
9 febrer 2010 2.00 h

ORIOL FALGUERA

.

«En aquest món global, o ets diferent o no te'n surts»

Aquest comercial de 37 anys nascut a Mollet del Vallès dedica tots els seus esforços a defensar la causa de Catalunya més enllà de les nostres fronteres mitjançant el projectewww.freedom.cat. Inspirats per Alfons López Tena, es dediquen a explicar a Europa què és Catalunya.
El futur de Catalunya passa per internacionalitzar la demanda independentista?
–«Seguríssim. Qualsevol país que ha volgut ser independent a Europa ha fet propaganda internacional. Hem d'explicar a Europa qui som, no perquè siguem millors que ningú, sinó perquè ens identifiquin amb un poble amb qui es pot comptar.»
–Fins a quin punt Europa està disposada a sentir la nostra veu?
–«Tots hi sortiríem guanyant. Si els Països Catalans arribéssim a ser un estat independent i lliure tots seríem més feliços i tindríem una força impressionant. S'ha de pensar que les poques empreses que no estan perdent diners són les catalanes que es dediquen a l'exportació. Estem situats en un lloc geogràfic estratègic.»
–El que és una utopia són els Països Catalans; la situació del català al País Valencià és molt dolenta.
–«La situació del català al País Valencià és tan dolenta com a Mollet del Vallès. El problema allà és a la capital, a València; als pobles la gent parla valencià sense problemes.»
–No ens deixen marge d'actuació per avançar, la pressió és present fins i tot en qüestions simbòliques com les seleccions catalanes.
–«És cert. Si arribéssim a tenir una selecció catalana podríem integrar molt millor la gent.»
–Espanya no té gaire pudor, són capaços de col·locar símbols franquistes a Europa, com la Constitució amb el jou i les fletxes...
–«La memòria històrica d'Espanya és zero. Que al centre d'Europa, on es prenen decisions transcendentals pel continent, hi posin un llibre amb simbologia franquista, ens va deixar al·lucinats. No puc concebre que els italians hi haguessin deixat cap document amb simbologia feixista, o els alemanys, amb símbols nazis. Tenen zero vergonya històrica.»
–Va servir d'alguna cosa la Marxa dels 10.000 per l'autodeterminació a Brussel·les?
–«I tant! D'entrada va ser una manifestació cívica respecte dels polítics. Hi ha hagut un abans i un després d'aquella marxa; van marcar un punt, com el va marcar el Centenari de l'Estelada o les consultes del 13 de desembre. Tot va sumant. Ara bé, per aconseguir el nostre objectiu hem de coincidir polítics i societat civil.»
–Només s'han de convocar els referèndums que es poden guanyar?
–«Totalment d'acord; si no, és un desgast total. És millor convocar referèndums a poques poblacions i aconseguir nivells de participació i de suport al sí massius, que no pas fer moltes consultes amb baixa participació. Una mobilització massiva de la societat serà el que farà pensar a Europa que els catalans, pacíficament, sense obligar ningú, arriben a la llibertat.»
–Realment creu que la independència és possible?
–«N'estic convençut, però és ara o mai. No vull dir l'any que ve o d'aquí a dos anys, però ens esperen deu o quinze anys importantíssims per complir aquesta aspiració. En aquest món global, o ets diferent o no te'n surts. Hem d'aconseguir la independència tan aviat com sigui possible, però això depèn, en molt bona part, dels polítics.»
–La situació de Catalunya no és la mateixa que la dels pobles dels Balcans; no tenim la mateixa importància geopolítica.
–«Tenim una situació geopolítica millor que ells. Hi ha un estudi nord-americà que demostra que ells estan interessats que funcioni l'arc mediterrani, aquesta autopista que uneix el País Valencià amb el Principat i la Catalunya Nord. Els espanyols, però, ho estan fent molt bé, fan que aquesta autopista passi per Aragó per anar fins a França, volen trencar el corredor natural per deixar-nos aïllats.»
–Com valoren la tasca del tripartit en relació a les demandes d'autogovern de Catalunya?
–«Esquerra ha fet coses molt bones i altres que no m'han agradat tant; han sabut fer de balança i s'han mullat en temes tan importants com la llei del cinema, però.»
–Una majoria parlamentària diferent ho faria millor?
–«És possible, però desconec a quins pactes es pot arribar.»
–Reagrupament és un engany?
–«M'ha sabut molt greu el que ha passat, es digui Reagrupament o com es vulgui; qualsevol projecte independentista que es fa amb il·lusió i després es desfà em desanima, però es veu que construir i després destruir va amb el caràcter català.»
–Arribarem a algun lloc?
–«Per això defensem que ha de ser la societat civil qui estiri el carro i que després els polítics ens agafin les idees. Per exemple, això ha produït que Convergència canviï el discurs, veurem si torna a l'antic si recupera el poder.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a